24 de maig 2019
Ella se’n va

Ella és una jove de 20 anys. Va arribar a mi perquè havia tingut una relació de parella molt tòxica, de molta dependència, i se sentia confusa. En l’acompanyament terapèutic vam veure com la relació que tenia amb la seva mare també era molt tòxica: una mare hipercontroladora que repetia el model d’educació que havia rebut de la seva mare.

Durant les sessions va quedar clar per a ella i per a mi que era necessari que sortís de casa i busqués el seu propi espai. És una noia amb moltes capacitats i intel·ligent però que no es podia 

desenvolupar per la constant pressió de la mare. D’aquesta manera, ella va arribar a la conclusió que anar-se’n a l’estranger a seguir els seus estudis amb pràctiques d’educació infantil era una bona idea. La meva funció ha estat en tot moment donar-li suport en la seva decisió, fent un seguiment dels passos que ha anat donant per buscar recursos, alhora que seguíem aprofundint en com les relacions amb la mare li han influït en altres àmbits de la seva vida com les relacions de parella. D’alguna manera, ha anat repetint relacions de dependència emocional amb les seves exparelles.

M’ha semblat una estratègia intel·ligent i part de la feina també ha estat que no se sentís culpable per fer-ho així. La culpabilitat amb relació als pares és un 

clàssic en el treball amb els joves (que també els passa als adults). Aquesta culpabilitat ve per un sentiment d’infidelitat a la mare, en aquest cas, per estar fent alguna cosa que és contrari a aquesta. Sense voler, alguns pares desenvolupen un discurs (verbal i no verbal) de l’estil: “amb el que jo he fet per tu i així m’ho tornes”.

Sospito que passarà un dol en deixar el niu familiar, que li vindran anhels i ganes de tornar enrere. Ho hem parlat i ella n’és conscient, però el seu impuls de marxar és gran. Anirem veient com progressa i jo li seguiré oferint el meu suport anímic i psicològic per treballar allò que se li presenti.