Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

11 de desembre 2018
Mirall i guia

 

Rellegint algunes de les cartes que t’he enviat he recordat que la relació i el vincle és el que sana. La relació és l’element més important en el treball d’empoderament amb els joves. En la relació hi ha un element central: el reconeixement.

El que faig amb el i la jove, i que espero poder seguir fent cada dia millor, és portar-lo a ell o a ella a què es reconegui. Totes les converses que tinc amb ells, els treballs de psicoteràpia profunda amb tècniques avançades, els exercicis i lectures que els envio fer, tot són miralls perquè ells i elles es vegin i reconeixin. 

En les converses, Treballs, lectures, exercicis, el jove es posa en “relació amb”. Aquesta “relació amb” és el que li permet la reflexió, és a dir, girar-se cap a si mateix i observar-se. Just en aquest punt hi ha l’autoreconeixement i, per defecte, el reconeixement de l’altre (sigui persona o cosa).

Com vaig llegir al llibre d’Abdul Karim Baudino, “tot el que t’envolta són els miralls que et permeten conèixe’t”. O com diu l’oració de l’Ésser: “els altres i els esdeveniments són àngels i miracles convocats per tu en el teu camí a la realització.” I cada dia ho sento més així.

A les classes de teatre que faig per a joves que es volen treure el títol de monitor de lleure, fem un exercici que es diu El mirall. Un jove es posa enfront

d’un altre i l’ha d’imitar en tot. La clau està a fer que el que imita estigui el més relaxat possible per poder captar la quantitat més gran de detalls possibles. I com millor imita, més li permet a l’imitat veure’s.

Hi ha un altre aspecte en la relació amb el o la jove. El primer, del qual acabo de parlar-te, versa sobre la relació com a reconeixement on l’actitud amb el jove és passiva (activament passiva). El segon és el de la relació com a guia on l’actitud és activa (relaxadament activa). Moltes vegades, després d’haver recorregut alguns racons de l’ànima del jove i haver-la cartografiat, la pregunta que em fa és “I què faig?” En aquell moment ell o ella està esperant de mi i es confirma que ha vingut perquè jo l’ajudi.

Sigui el que sigui que li digui, jo li estic fent de referent.

Si estic molt atent a com ell es relaciona amb mi puc percebre clarament el paper que està buscant de mi. Llavors prenc consciència i el jugo de manera invisible per a ell; accentuo els matisos d’allò paternal, d’allò fraternal o d’allò especialista. Evidentment, en tot moment el marc de relació terapeuta – pacient és el que guia la relació, però subtilment aquests personatges apareixen (això és una cosa fascinant de la manera de funcionar de les nostres pisques).

Volia compartir aquestes
reflexions amb tu.

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#acompanyament #rafa #vincle