11 de desembre 2018
Mirall i guia

Rellegint algunes de les cartes que t’he enviat he recordat que la relació i el vincle és el que sana. La relació és l’element més important en el treball d’empoderament amb els joves. En la relació hi ha un element central: el reconeixement.

El que faig amb el i la jove, i que espero poder seguir fent cada dia millor, és portar-lo a ell o a ella a què es reconegui. Totes les converses que tinc amb ells, els treballs de psicoteràpia profunda amb tècniques avançades, els exercicis i lectures que els envio fer, tot són miralls perquè ells i elles es vegin i reconeixin. 

En les converses, Treballs, lectures, exercicis, el jove es posa en “relació amb”. Aquesta “relació amb” és el que li permet la reflexió, és a dir, girar-se cap a si mateix i observar-se. Just en aquest punt hi ha l’autoreconeixement i, per defecte, el reconeixement de l’altre (sigui persona o cosa).

Com vaig llegir al llibre d’Abdul Karim Baudino, “tot el que t’envolta són els miralls que et permeten conèixe’t”. O com diu l’oració de l’Ésser: “els altres i els esdeveniments són àngels i miracles convocats per tu en el teu camí a la realització.” I cada dia ho sento més així.

A les classes de teatre que faig per a joves que es volen treure el títol de monitor de lleure, fem un exercici que es diu El mirall. Un jove es posa enfront

d’un altre i l’ha d’imitar en tot. La clau està a fer que el que imita estigui el més relaxat possible per poder captar la quantitat més gran de detalls possibles. I com millor imita, més li permet a l’imitat veure’s.

Hi ha un altre aspecte en la relació amb el o la jove. El primer, del qual acabo de parlar-te, versa sobre la relació com a reconeixement on l’actitud amb el jove és passiva (activament passiva). El segon és el de la relació com a guia on l’actitud és activa (relaxadament activa). Moltes vegades, després d’haver recorregut alguns racons de l’ànima del jove i haver-la cartografiat, la pregunta que em fa és “I què faig?” En aquell moment ell o ella està esperant de mi i es confirma que ha vingut perquè jo l’ajudi.

Sigui el que sigui que li digui, jo li estic fent de referent.

Si estic molt atent a com ell es relaciona amb mi puc percebre clarament el paper que està buscant de mi. Llavors prenc consciència i el jugo de manera invisible per a ell; accentuo els matisos d’allò paternal, d’allò fraternal o d’allò especialista. Evidentment, en tot moment el marc de relació terapeuta – pacient és el que guia la relació, però subtilment aquests personatges apareixen (això és una cosa fascinant de la manera de funcionar de les nostres pisques).

Volia compartir aquestes
reflexions amb tu.