Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

20 de novembre 2018
Sostenir la frustració pròpia i aliena.

 

Ahir va ser un dia gris. En concret, vaig tenir una sessió de la qual vaig sortir insatisfet. La sessió va ser amb un jove de 23 anys. […] En resum, li està costant sortir del niu familiar en què, tot i no sentir-se realitzat, està acomodat. Aquesta situació és fotuda perquè si bé ell sent que vol sortir, per fer-ho ha de fer un esforç que implica renunciar a sistema familiar i això no és gens fàcil a nivell emocional. Té la força suficient per fer aquesta renúncia? Encara no.

A l’última sessió vam pactar que dedicaria una hora al dia a buscar feina. Resultat: no ha dedicat gens de temps a buscar feina.

Diu que abans li surten altres activitats a les quals dóna més prioritat: sortir amb amics, anar a córrer, anar a assajar amb el grup de música, l’esplai, dormir fins tard … Gaudeix aquestes activitats però després té remordiments.

Em sento estancat amb el seu procés i això em genera frustració. Sento el seu “fracàs” com a meu.

Observo aquesta frustració i veig les limitacions de la meva feina. La principal limitació que observo és que jo dono eines, però no puc fer la seva feina, no puc viure la seva vida.

En el seu cas, no puc treure’l del niu familiar. I això fa mal. Em fa mal perquè veig una persona que ho intenta però que li falta combustible, li falta més foc per fer el salt, estar més en necessitat.

Aquest dolor que veig en ell és meu també, reflecteix els meus propis estancaments. I aquí estem els dos, cadascun en un lloc diferent, però compartint aquesta emoció destructiva de la frustració derivada de l’estancament. Quan vaig acabar la sessió vaig estar hores i hores donant voltes a l’assumpte, observant què és el que em fa mal, perquè em sento insatisfet amb la feina que estic fent.

Observo que hi ha una part d’impaciència en mi, de voler que les coses surtin bé a la primera. També observo la meva carència: no ho sé tot, no puc amb tot i en aquesta manca observo la meva fragilitat, la meva limitació,  la meva petitesa, la meva vulnerabilitat. Sóc vulnerable, no puc complir amb l’expectativa interna de

“salvador”. Caic a terra de morros i la vida em diu que està per sobre dels meus esforços i de la meva feina. La vida em demana que sigui humil i que em tregui el paper de “salvador”. Em diu “relaxa’t i accepta”.

A vegades em confonc i penso que la solució sóc jo. I això és un error de principiant. La solució està en ell. Jo com a eina només puc facilitar que ell hi pugui arribar. I això m’ha d’alleugerir, m’ha de treure la responsabilitat excessiva envers l’altre.

 

Et mantindré informat de com va la navegació per aquests mars de l’apoderament.

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#autonomia #avaluació #rafa #responsabilitat