Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Em dic Laura Muñoz i sóc educadora social des de fa més de 10 anys, per vocació i convicció. Visc al bell mig de la Costa Brava, entre mar i pins. La meva passió és poder acompanyar a les persones a millorar la seva qualitat de vida, fomentar-ne el seu apoderament i autonomia.

En els últims anys, he dirigit la meva labor al col·lectiu jove treballant en l’UEC, en el Pis tutelat de foment de l'autonomia, en l’Espai Jove i com a tècnica d'orientació ocupacional i formativa en programes del SOC de Garantia Juvenil com el Centre de Noves Oportunitats i el projecte Singulars.

Actualment sóc la referent d'ocupació juvenil de l'Ajuntament de Palafrugell i acompanyo als i les joves en la millora de la seva ocupabilitat per tal d'afavorir la seva entrada al mercat laboral.”

10 de juny 2019
Canvis

 

Des de l’última vegada que vaig escriure aquest quadern de camp, han passat moltes coses. La més rellevant és que he canviat de feina. Jo estava treballant en el Centre de Noves Oportunitats de Girona, on realitzava un treball d’intervenció directa amb els joves. Em passava moltes hores amb ells, cara a cara, i els donava classes de competències transversals (treball en equip, autoestima, gestió de l’estrès, gestió de les emocions…) i de recerca de feina. 

Actualment estic treballant com a tècnica d’ocupació a la Borsa de treball del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Deixar un programa a mitges em va costar molt, sobretot pel fet d’haver passat tantes hores amb els mateixos joves, haver-los acompanyat extensament i haver creat vincles forts.

Com a professional, això em va generar una sèrie d’inquietuds i sentiments creuats que van fer-me reflexionar encara més sobre el meu paper en l’àmbit laboral. Aquesta vegada vaig prioritzar-me a mi, però he hagut de renunciar a altres coses que tenia en la meva antiga feina i que ara no tinc. Tot i així, em quedo amb el fet d’haver pogut veure diferents maneres de treballar amb joves. Ara el meu acompanyament està molt més orientat a la recerca de feina i ocupació i ja no estic cada dia mà a mà amb el jove; per tant, l’acompanyament que realitzo es queda

més en la superfície i no arribo a nivells tan emocionals i personals com ho feia abans. Així i tot, la meva experiència i bagatge professional ara em permet detectar més fàcilment casos on hi ha la necessitat d’un acompanyament més extens a nivell personal. L’observació, que tinc molt entrenada gràcies a la meva antiga feina, em permet discernir quines persones són més autònomes i necessiten menys tutories i quines, en canvi, necessiten més suport emocional.

La recerca de feina i la inserció en el món laboral contribueixen indiscutiblement a l’empoderament dels joves, però sempre ha d’anar acompanyada d’una autoestima sòlida. L’orientació laboral a vegades es converteix en una “excusa” per poder treballar a un nivell més profund, fent

que tot aquest procés desemboqui a un empoderament més real.

M’agradaria posar l’exemple de la Carla; una noia de 26 anys que va tenir un fill de molt jove. Ella va arribar al nostre programa d’orientació laboral amb la intenció de canviar-se de sector professional. Fins llavors treballava netejant cases i ara tenia ganes de formar-se i treballar com a auxiliar de magatzem. El principi es mostrava molt insegura i amb molts complexos a l’hora d’introduir-se en un sector complicat a nivell d’igualtat de gènere. Penso que el meu acompanyament en aquest procés va ser útil per mitigar els moments d’estrès i dubtes. Finalment, va ser la primera a trobar un lloc de feina com a mosso de magatzem i utilitzant tots els vehicles de logística.

Des d’un principi van confiar moltíssim en ella.

Com penso que vaig contribuir en el seu empoderament? Fent moltes tutories individuals, acompanyant-la molt i observant constantment la situació per detectar moments en què ella estigués angoixada malgrat no ser capaç de verbalitzar-ho. A més de l’observació, també ha sigut útil l’acompanyament a nivell informal, no només en tutories, via Whatsapp i telèfon; en definitiva, a través dels recursos que ara utilitza la joventut. Ens hem d’adaptar i parlar el seu llenguatge, és l’única manera d’aconseguir un apropament real.

Laura Muñoz; Orientació Laboral
#acompanyament #autoestima #centre_educatiu #eficàcia #laura #vincle