Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

4 de gener 2019

 

Tots quan parlem, siguem adults, adolescents o infants, donem per suposat que l’altre ens entén. Interpretem que el que diem és comprensible per qui ens escolta i poques vegades parem atenció en el com i en el quan ho fem. (…) L’adolescent respon sovint sense pensar massa la resposta, sigui quina sigui, d’una forma poc conscient, més impulsiva. (…) moltes vegades les alternatives a les respostes donades en situacions similars són desconegudes pels adolescents, ja que no han interioritzat altres formes de comunicació que sonin “menys agressives” o “passives”. Per mi, l’adolescent empoderat és el que és

capaç d’escollir quin tipus de resposta dóna, segons l’objectiu que pretén aconseguir (sigui el de barallar-se, el de “passar de tot” o bé el de ser més assertiu evitant un possible conflicte). (…) l’adolescent empoderat no es queda només en el coneixement d’una forma de resposta, sinó que és capaç d’escollir quina dóna perquè té les aptituds i habilitats per fer-ho i, per tant, per adaptar-se més o menys apropiadament a les situacions que se li presenten. 

A més a més, la possibilitat de saber escollir, també implica un augment de l’autonomia de l’adolescent, ja que és capaç de resoldre o gestionar amb diferents alternatives les situacions que se li plantegen i en algunes ocasions pot evitar la intervenció de l’adult.

 

Si li preguntes a un adolescent el perquè de la seva resposta,  sovint et contesten: “és que jo sóc així!”, quan en realitat és perquè no han integrat altres maneres de respondre o de comunicar-se i es “justifiquen” així o no saben què dir. És per això que els plantejo què hauria passat si haguessin contestat altres coses i els poso els exemples.

De vegades no troben respostes o de vegades intueixen per on vaig i responen el que a mi em sembla més apropiat, des de la meva perspectiva d’adulta. Aquest apunt el volia fer per mostrar una forma d’aprenentatge d’habilitats socials, ja que penso que com més habilitats socials tenim, més capaços som d’empoderar-nos, ja que intervenen més processos cognitius i més aptituds a desenvolupar.

 

 

Una altra forma d’empoderament dels joves és a partir de la imitació, igual que els infants en les primeres fases del desenvolupament, penso que els adolescents encara continuen aprenent processos més complexos per imitació, de la mateixa manera que els adults també ho fem.

Irene Mir; Professora
#acompanyament #autonomia #capacitat_crítica #irene