Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

25 Febrer 2019

 

     Tinc un alumne amb TEA (trastorn de l’espectre autista) i amb un alt grau de rigidesa cognitiva, normativa i social. És un alumne que assisteix a l’aula ordinària però hi ha moltes dificultats de relació amb els seus companys.

Fa poc vam organitzar unes jornades on uns alumnes presentaven els seus projectes sobre l’univers i uns altres, que havien treballat els hàbits alimentaris, ens ensenyaven com menjar sa a partir de les tapes. (…) L’alumne amb TEA no volia venir ni volia que els seus pares vinguessin. Els pares em van escriure demanant-me que els ajudés a convèncer el seu fill de venir.

Ell sabia que no era obligatori però així i tot, el 95% dels alumnes havien confirmat la seva assistència. Aquí la meva estratègia va ser, en primer lloc, confirmar que l’únic argument per no assistir-hi era l’horari (les persones amb TEA tenen un alt grau d’estructuració de les seves rutines i qualsevol cosa “anormal” en aquesta rutina i que no poden controlar, els provoca malestar i angoixa).  A partir del seu entorn més de confiança, un parell de nois, vaig decidir confrontar-lo i mitjançant això que ell decidís venir o no estant anticipat de què es podia perdre. Per grups vam preparar tot l’esdeveniment i jo em vaig posar en el seu grup expressament. 

Vaig anticipar als altres dos alumnes que m’agradaria que parléssim sobre la

importància de venir a la nit i ensenyar els nostres projectes a la gent perquè hi havíem dedicat temps i esforç i que seria “guai” que ens ho valoressin. La veritat és que em va ser fàcil perquè els altres dos alumnes són bastant “motivats” i creatius i estaven encantats de fer coses així. Així doncs, com si es tractés d’una conversa espontània, vam començar a parlar els dos alumnes i jo de què faríem a la nit, l’hora que arribaríem, què ensenyaríem primer a la gent, vam parlar de les tapes que alguns alumnes havien preparat i del menjar sa, etc. 

L’alumne amb TEA només escoltava i de tant en tant deia: pues yo no voy a venir! Finalment, els seus propis amics el van confrontar amb els pros i contres de venir i li van assenyalar que els horaris

es poden canviar (li van reestructurar la tarda visualment). A la nit, l’alumne va venir amb la seva família dient que havia canviat d’opinió perquè els horaris es poden canviar. A vegades no intervenim en les decisions dels altres perquè són les seves, però sí que podem ensenyar a flexibilitzar segons quines coses, sense imposar ni ordenar.

(…) Així doncs, estratègies i recursos són els d’apoderar l’entorn del jove perquè ajudin al propi jove. També és cert que com a adults hem de saber seleccionar qui pot fer aquest paper apropiadament i qui no, ja que l’hem de guiar perquè ho pugui fer.

Irene Mir; Professora
#amistats #competències #incidents_crítics #irene #negociació #participació #treball_equip