25 Febrer 2019
Tinc un alumne amb TEA (trastorn de l’espectre autista) i amb un alt grau de rigidesa cognitiva, normativa i social. És un alumne que assisteix a l’aula ordinària però hi ha moltes dificultats de relació amb els seus companys.
Fa poc vam organitzar unes jornades on uns alumnes presentaven els seus projectes sobre l’univers i uns altres, que havien treballat els hàbits alimentaris, ens ensenyaven com menjar sa a partir de les tapes. (…) L’alumne amb TEA no volia venir ni volia que els seus pares vinguessin. Els pares em van escriure demanant-me que els ajudés a convèncer el seu fill de venir.
Ell sabia que no era obligatori però així i tot, el 95% dels alumnes havien confirmat la seva assistència. Aquí la meva estratègia va ser, en primer lloc, confirmar que l’únic argument per no assistir-hi era l’horari (les persones amb TEA tenen un alt grau d’estructuració de les seves rutines i qualsevol cosa “anormal” en aquesta rutina i que no poden controlar, els provoca malestar i angoixa). A partir del seu entorn més de confiança, un parell de nois, vaig decidir confrontar-lo i mitjançant això que ell decidís venir o no estant anticipat de què es podia perdre. Per grups vam preparar tot l’esdeveniment i jo em vaig posar en el seu grup expressament.
Vaig anticipar als altres dos alumnes que m’agradaria que parléssim sobre la
importància de venir a la nit i ensenyar els nostres projectes a la gent perquè hi havíem dedicat temps i esforç i que seria “guai” que ens ho valoressin. La veritat és que em va ser fàcil perquè els altres dos alumnes són bastant “motivats” i creatius i estaven encantats de fer coses així. Així doncs, com si es tractés d’una conversa espontània, vam començar a parlar els dos alumnes i jo de què faríem a la nit, l’hora que arribaríem, què ensenyaríem primer a la gent, vam parlar de les tapes que alguns alumnes havien preparat i del menjar sa, etc.
L’alumne amb TEA només escoltava i de tant en tant deia: pues yo no voy a venir! Finalment, els seus propis amics el van confrontar amb els pros i contres de venir i li van assenyalar que els horaris
es poden canviar (li van reestructurar la tarda visualment). A la nit, l’alumne va venir amb la seva família dient que havia canviat d’opinió perquè els horaris es poden canviar. A vegades no intervenim en les decisions dels altres perquè són les seves, però sí que podem ensenyar a flexibilitzar segons quines coses, sense imposar ni ordenar.
(…) Així doncs, estratègies i recursos són els d’apoderar l’entorn del jove perquè ajudin al propi jove. També és cert que com a adults hem de saber seleccionar qui pot fer aquest paper apropiadament i qui no, ja que l’hem de guiar perquè ho pugui fer.