Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Em dic Jose Alonso Represa. Vaig néixer i visc al barri del Raval de Barcelona. Treballo com educador social des de fa més de 25 anys, especialitzat en l'àmbit de l'orientació i la inserció laboral. Gran part de la meva trajectòria professional l'he desenvolupat al Casal d'infants del Raval i a la Fundació Exit on continuo col·laborant en l'actualitat.

En aquests moments exerceixo de consultor social i formador especialitzat en metodologies d'orientació (competències, ocupabilitat, acció tutorial), intermediació laboral i voluntariat corporatiu. A més de la Fundació Exit, col·laboro amb la Diputació de Barcelona impartint xerrades d'orientació, amb diferents ajuntaments realitzant formacions a persones per a la recerca de feina i amb l'Associació Adonar de València."

3 de maig, 2019

 

       M’agradaria parlar, aquí, d’aquells joves migrants que han vingut aquí sols, sense acompanyament, i que, per tant, han estat tutelats per l’administració. Què passa quan compleixen 18 anys i surten d’aquesta tutela? Alguns d’ells, si han fet un molt bon procés – i fer un molt bon procés significa fer tot allò que tres quartes parts dels joves de 17 anys d’aquí no farien: no arribar tard ni un sol dia a casa, no discutir, que no et trobin de cop una mica de maria perquè has fet la gracieta amb els amics… -, si no han fet res de tot això que la majoria d’adolescents farien, tenen l’oportunitat de tenir un lloc on viure quan han complert la majoria d’edat. 

Els condicionants, però, no acaben aquí. Existeixen uns altres condicionants d’obligat compliment: Hauran d’estar estudiant o treballant. Per ells, l’accés al mercat de treball és gairebé impossible perquè no disposen de permís de treball, per tant, han de seguir formant-se obligatòriament i en activitat contínua. Aquest és el retrat d’un adolescent de 18 anys. 

Què és el que passa quan joves d’aquest perfil arriben a mi a fer una formació per aprendre, per exemple, a fer de cambrers? El que passa és que arriben sense un interès real en ser cambrers, sense una concepció clara de què significa ni comporta ser cambrer i, sobretot, amb una desmotivació general i ganes de treure’s aquesta formació sense haver d’estudiar massa.

En definitiva, comencen aquesta formació per “estar fent algo”. 

Quan veritablement s’inicia aquest procés d’aprendre i entendre, no només l’ofici, si no totes les competències transversals que aquest posa en joc i que deriven de les pròpies necessitats de la feina, poden passar dues coses: que realment es motivin i trobin en aquest ofici una bona sortida laboral, o bé que tot això no passi.

Quan això no passa, es crea una situació molt complexa i com a professional de l’educació és molt difícil trobar un recurs que el faci sortir d’aquesta espiral desmotivador. La motivació no és una cosa que es pugui ensenyar ni donar. Pots animar-los, però la motivació és intrínseca. 

Han de descobrir quin és el motor intern que els pot ajudar a fer aquest procés de creixement i de vegades no tenen el temps ni les oportunitats suficients per trobar aquest motor. Si això et passa al costat de la teva família i t’adones que t’has equivocat en les teves decisions, tens un matalàs que t’ajudarà a tirar enrere, tornar-te a aixecar i intentar seguir buscant aquesta motivació. Aquests joves, però, el matalàs no el tenen. Si cauen una vegada, potser els aixecaran; si cauen una segona vegada, rarament trobaran un molt bon professional que potser els aixecarà; si cauen una tercera vegada, no els aixecaran. 

Aquí és on em preocupen aquests processos d’empoderament, que en el fons consisteixen a trobar aquesta 

motivació interna que et fa agafar el teu camí i començar a prendre les teves decisions empeses per la teva motivació. Em preocupa que hi hagi una part significativa de la població que no tingui les mateixes oportunitats perquè el seu entorn i la seva situació socioeconòmica i familiar no els hi permet.

Jose Alonso; Educador Social
#autonomia #incidents_crítics #jose #polítiques_públiques #recursos_econòmics