Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|
"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

5 de novembre 2018
La casa dels hostes, ¿qui sóc jo?

   

        Avui et comparteixo una eina que he improvisat amb una pacient de 24 anys. Ella viu a Berlín. Avui m’explicava que se sent inquieta perquè vol començar dos projectes laborals dins del seu àmbit professional, el periodisme d’investigació. Em comentava que sent por de llançar-se a la piscina.

 

En preguntar-li com era aquesta por que sentia em va comentar que se sentia fràgil. Se’m va acudir explicar-li el conte de Rumi, el gran místic sufí del segle XIII, que t’adjunto a continuació

LA CASA DELS HOSTES

L’ésser humà és una casa d’hostes.
Cada matí un nou nouvingut.
Una alegria, una tristesa, una maldat.
Certa consciència momentània arriba
com un visitant inesperat.
Dóna’ls la benvinguda i admeteu-a tots!
Fins i tot si fossin una munió de laments,
que buiden la teva casa amb violència.
Així i tot, tracta a cada hoste amb honor.
Pot estar creant l’espai per a un nou delit.
Al pensament fosc, a la vergonya,
a la malícia, rebeu-los a la porta rient
i convida’ls a entrar.
Sigues agraït amb qui vulgui venir,
perquè han estat enviats
com un guia del més enllà.

Mevlana Rumi (s.XII)

Li vaig demanar que tanqués els ulls i que visualitzés el seu cor com si aquest fos casa i com a aquesta hi arribava un ésser anomenat “fragilitat”. Li vaig demanar que observés bé com era aquest singular ser, quin aspecte tenia, com era el seu comportament, la seva manera d’actuar…

Ella el descrivia “com un fil de fum blanc que es movia pel seu pit”.

Em deia que se sentia a gust amb la seva presència, no l’incomodava. Ja la vaig convidar a seguir amb l’observació i a obrir-se a escoltar-:

– Què et vol dir aquest ésser, Sofia?
– Em transmet força.
– Bé! – vaig exclamar – és un bon missatge per a tu Sofia, la fragilitat t’ha connectat amb la teva força. 

A les emocions i als pensaments hem de deixar-los entrar a casa, observar-los, atendre’ls i escoltar-los perquè ens porten algun missatge. És important que aquesta observació i atenció sigui desidentificada; si bé dins teu hi ha emocions i pensaments, aquests no són tu, encara que ara habitin dins teu.

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#incidents_crítics #metaaprenentatge #observació #rafa #treball