3 de juny, 2019
Fa dos dies vaig fer una tutoria amb un jove que, malgrat estar ja ben iniciada la temporada d’estiu, no s’està movent per trobar feina. Hem fet plans de treball, planificació de recerca de feina, hem treballat portals web, eines, canals, hem actualitzat el curriculum vitae… però el jove no té l’empenta de sortir i ser proactiu per anar a portar currículums i presentar la seva autocandidatura.
Hem fet moltes tutories perquè com a professional detecto que hi ha alguna cosa que li impedeix sortir i anar a buscar feina. A la darrera trobada que vam fer, vam elaborar una llista de què era el que creia que l’impedia sortir de casa.
Ell em deia:
“em desperto i tinc l’ordinador aquí… la meva casa m’atrapa, la meva habitació és el meu temple i m’hi sento molt millor que fora de casa”.
Vam fer una llista de tots els bloquejos i resistències que detectava i, a la vegada, i per contrarestar-ho, vam fer una llista de motivacions que tenia per trobar feina. Em deia:
“vull ajudar a casa, vull tenir diners per pagar-me el carnet de cotxe, vull sentir-me útil,…”.
Aquesta segona llista ens va servir per pensar quina d’aquestes coses podia utilitzar per combatre “lo bé que estic a casa meva” i prendre la iniciativa per sortir a la recerca de feina.
Intento adaptar-me molt amb les tutories i fins i tot, si sento que la situació ho requereix, no faig les tutories en un espai formal sinó en espais més informals o durant un passeig. Això els permet respirar, connectar amb el present i relativitzar les seves preocupacions.