Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

25 febrer 2019

 

Tinc una alumna que actualment està descobrint la seva orientació sexual. Un dia va venir a buscar-me per si podia parlar amb mi i em va explicar que havia conegut una noia fora de l’institut amb la qual s’havien fet molt amigues i creia que n’arribava a estar enamorada. Se sentia confosa. Jo li vaig preguntar què necessitava i em va contestar que necessitava parlar d’això. Així doncs, vaig buscar un espai entre ella i jo per escoltar-la.

(…) Crec que he contribuït en el seu benestar i l’he ajudat a posar paraules a sentiments i emocions que potser no sabia expressar. A partir d’això, penso que l’he ajudat a organitzar els 

pensaments i a prendre la decisió de “què fer” o com afrontar-ho. (…) L’he escoltat molt i he intentat posar paraules a allò que a ella li costava dir. (…) La meva intervenció va anar destinada a normalitzar tots els sentiments que tenim en relació a l’amor, tant els positius com els negatius. També en saber diferenciar entre quan ens agrada algú o quan ens hi sentim atrets, etc. Finalment vaig intentar treballar el tema de parlar d’això amb algú de confiança, ja que ella se sentia malament per no explicar-ho a la seva millor amiga. En aquest punt també vam treballar una mica el fet que hem de saber a qui li expliquem les coses i intentar anticipar-nos a com creiem que ens respondran, si és la persona adequada per parlar-ne o no. Jo intentava parlar només fent preguntes reflexives sense dir ni 

ordenar mai el que pensava que havia de fer. (…) Amb les preguntes, ella sola podia anar estructurant i organitzant els seus pensaments. Vam acotar-ho a quatre àmbits: el personal (com em sento i com ho puc gestionar), el social (què passa tant si ho explico com si no: guanys i pèrdues), el familiar (de quina manera em poden fer costat) i el de la reciprocitat (què passa quan sé o interpreto que a l’altre li agrado o no li agrado: quins factors hi intervenen? No només el meu jo, sinó també el seu jo, l’entorn, el moment, la situació de cadascú, etc.).

(…) La veritat és que vaig tenir una mica de dilema per saber fins a quin punt podia ajudar-la o si jo era la persona apropiada per fer-ho. Sóc la seva professora i no sé si estic traspassant

límits, ja que opino que és un terreny molt personal. El què va començar com a un espai d’escolta, va acabar essent, al meu entendre, un espai d’aprenentatge.

(…) Invisibilitzem massa els malestars i els conflictes i com que no es treballen després no se saben gestionar.

 

Irene Mir; Professora
#amistats #irene #mediació #metaaprenentatge #vincle