Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

“Som la Carme, en David i la Matilde. Formem part de Teleduca, Educació i Comunicació, un equip interdisciplinari de professionals especialitzat en l’educomunicació de dinamització comunitària que treballem a Barcelona. La nostra tasca educomunicativa se centra a afavorir situacions d’autoexpressió i espais de trobada, on els i les joves protagonitzin processos de creació audiovisual participativa.

Fem acompanyament socioeducatiu i cultural a joves de totes les edats i de situacions molt diverses. Actuem en contextos educatius formals, no formals (lleure educatiu, casals, centres, serveis...) i informals, i fins i tot apostem per recombinar-los. Afavorim el diàleg i la interrelació dels i les joves amb veïns i veïnes: gent gran, grups de dones, entitats del territori, sempre amb la idea de teixir comunitat, d’abordar el sentiment de pertinença i d’establir vincles amb l’entorn més immediat.”

3 de juny 2019


Per a concloure el nostre quadern de camp i sobre la base dels resultats obtinguts en relació a l’apoderament dels i les joves, volem marcar una sèrie de punts forts i punts febles que hem observat en els tres projectes analitzats.

En la recerca del desenvolupament

Punts forts: 

  • El fet que moltes de les joves d’aquest projecte hagin estat voluntàries en espais de lleure educatiu va ser un punt positiu, perquè tenien molt d’interès i una forta motivació pel tema. Vam decidir aprofitar-ho i els vam donar la possibilitat d’investigar 

més a fons sobre les seves inquietuds. Vam veure un fort apoderament que es va escampar per tot el grup de participants (una gran majoria de noies, gairebé el 90%) i de seguida elles mateixes es van fer responsables del projecte.

  • Les i els joves es van encarregar de realitzar les diverses parts de la cartografia audiovisual, van treballar en equip i van aprendre ràpidament a utilitzar les diferents eines. Es van mostrar responsables i segures en la presa de decisions al llarg del procés.

Punts febles: 

  • A causa de ser un projecte amb poques sessions i molt dilatat en el

temps, hi va haver moments en què les i els joves estaven amb exàmens i va haver-hi força absències a les sessions, la qual cosa dificultava treballar correctament la continuïtat del projecte.

  • Va haver-hi moments de manca de coordinació amb l’equip educatiu que portava la dinamització general del projecte. Això va generar certes friccions entre aquestes professionals i el nostre equip, però vam saber aclarir-les i trobar solucions per continuar endavant amb el procés.
  • En el cas dels projectes que impliquen la coordinació i el treball al costat d’altres equips educatius i/o entitats, considerem

primordial procurar tenir una relació òptima que permeti desenvolupar el projecte de la millor manera possible. Per tant, convé cuidar-se que no sorgeixin malentesos que puguin dificultar encara més el treball en comú.

 

 

 

Geovivència

Punts forts: 

  • Observem un canvi positiu en molts dels i les joves que havien començat les sessions amb una actitud apàtica i poc col·laboradora, al llarg de les sessions van mostrar interès sincer pels temes investigats, i van assumir una actitud entusiasta i activa.
  • A través del projecte els i les alumnes es van implicar en temes del seu barri, van conèixer de primera mà realitats que els envolten però a les quals mai s’havien acostat i observem un apoderament real quan van prendre les regnes de la recerca per

preguntar sobre allò que els intrigava i preocupava.

  • Els i les joves van establir una relació amb les entitats i persones del barri que va més enllà de la durada del projecte. L’apoderament dels i les alumnes el veiem en l’orgull que mostren davant del vídeo realitzat per ells/es i en la manera com debaten i reflexionen sobre el tema investigat en les diferents presentacions de les peces audiovisuals que fins ara s’han organitzat a l’institut, al barri i a altres espais de Barcelona.

Punts febles: 

  • El poc temps disponible per a les

sessions va generar dificultats per aconseguir la implicació i el compromís dels i les alumnes, sobretot a les classes de Cultura i Valors i Religió, que només disposaven de 10 sessions d’1h i que, per qüestions externes, es van veure reduïdes a menys. Això generava malestar en els i les alumnes i falta de motivació per haver de complir terminis molt acotats. 

  • Treballar en el context de l’Institut i dins del currículum lectiu, a vegades provocava apatia cap al projecte per part de l’alumnat.
  • El fet de treballar al costat de professors de l’institut, en alguna ocasió va dificultar la relació i el

tracte directe amb l’alumnat, i va provocar confusions i friccions entre el nostre equip i els/les alumnes, sobretot en el cas d’un professor que no estava convençut d’aconseguir acabar el vídeo a temps. Però, davant aquest panorama, vam decidir reunir-nos amb el professor per parlar sobre el tema i conjuntament vam pensar la millor manera per organitzar-nos i treure profit del poc temps disponible.
Mitjançant una combinació de treball online i presencial, vam aconseguir motivar als i les joves perquè s’esforcessin en la recta final i aconseguissin acabar els vídeos. D’aquesta manera un punt negatiu es va transformar en un punt positiu que va ajudar a apoderar als i les joves en l’última fase del projecte.

 

Laboratori d’identitats 

Punts forts: 

  • Els i les joves es van implicar en el projecte des d’un primer moment. El fet que poguessin decidir què volien fer i explicar, i de quina manera preferien expressar-ho els va donar molta tranquil·litat i llibertat. Creiem que això va ser clau per aconseguir l’apoderament que observem durant el projecte.
  • Els i les joves es van mostrar orgullosos/es de la feina feta, i van voler presentar els resultats davant de representants d’institucions, direccions dels seus instituts, família i amistats.
  • L’apoderament els va generar una confiança i seguretat que els va 

permetre exposar les seves idees i els seus sentiments amb sinceritat davant d’una càmera i després reflexionar-hi. Van compartir pors, somnis i contradiccions en debats molt animats.

Punts febles: 

  • Podria dir-se que en ocasions puntuals, l’apoderament dels i les joves va tenir una contrapart negativa. A l’hora de realitzar el vídeo final, va arribar el moment de decidir quines parts de les gravacions dues a terme al llarg del projecte en formarien part i quines no. Alguns/es dels/es joves van decidir no mostrar en públic una part del treball personal que havien fet.
  • Un punt feble també seria que, en haver d’adaptar-se als temps i els interessos dels i les joves, en algunes sessions no vam poder treballar en allò que s’havia previst i, algun cas, vam haver de replantejar la dinàmica sobre la marxa per manca d’assistència o bé per un canvi sobtat d’idea. Això a la llarga va generar un resultat contraproduent en el sentit que hi va haver treball de guió que no es va aprofitar, perquè no es va aconseguir rodar. També, en no poder avançar en algunes sessions, es va retardar la feina i això va treure temps a les sessions d’edició participativa.

Teleduca; Educomunicació
#avaluació #metaaprenentatge #teleduca #treball_equip