Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Em dic Lluís Rubió i visc a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Sóc una persona molt implicada en els moviments socials de la meva ciutat i em costa molt acceptar i no actuar davant d'una injustícia, sobretot les que afecten les persones.

Em situo políticament a l'esquerra de l'esquerra, i suposo que per això vaig intentar donar un recorregut a aquesta qüestió estudiant la Diplomatura d'Educació Social.

Fa més de deu anys que treballo en l'àmbit juvenil i ho he fet i faig des de diferents posicions i espais: des de justícia fins a lleure. Actualment exerceixo de Tècnic d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de La Vall d'en Bas.”

20 de març, 2019
La ràdio

 

       Una de les primeres propostes que vaig suggerir quan vaig començar a exercir de tècnic de joventut a la Vall d’en Bas, va ser la de realitzar un programa de ràdio conduït i organitzat pel jovent de la Vall. La proposta va sorgir per diversos motius i perseguia uns quants objectius.

Una de les coses que volia aconseguir era un rejoveniment i una renovació de la ràdio local, que fins llavors estava faltada de producció pròpia i no donava peu a la participació de veus noves i joves. A més, la meva intenció era que el jovent conegués aquest mitjà de comunicació. 

Vivim en el món de la comunicació i és important que els joves coneguin els mitjans amb què compten. La ràdio, per mi, n’és un dels més potents i permet, a més, treballar valors que no es poden treballar des d’altres recursos.

Per exemple: En aquest mitjà pots treballar la referencialitat, però no la referencialitat que tots els educadors coneixem – “Jo, Lluís, referent de joves” -, si no la referencialitat del propi jove que comença a veure que ell mateix pot ser un referent. A través del micròfon i de la seva veu, està explicant coses a altra gent que l’escolten, se’l creuen, l’entenen… D’aquesta manera el jove pren consciència de tenir un cert poder, una certa capacitat crítica i un paper en el món i en la comunitat del seu poble. Per treballar l’empoderament penso que

és essencial que el jove vegi que pot ser referent d’alguna cosa.

El jovent ja té poder, però potser no prous oportunitats ni prou consciència de tenir-lo. Penso que tot això que es treballa al programa, després ho acaben aplicant i traslladant a la rutina del seu dia a dia i a les relacions i compromisos que estableixen amb els altres.

El programa de ràdio el dissenyen els joves, per tant, se l’han de preparar i venir aquí havent escrit i treballat tot el que volen dir. Aquesta tasca requereix la feina de diversos dies de preparació, organització i previsió, a més de la necessitat d’informar-se per dir les coses amb coneixement de causa per no difondre missatges que puguin ser falsos.

Des del meu punt de vista, el jove s’ha de sentir part de la vida social del seu municipi. D’aquesta manera, comencen també a formar part de la vida adulta. Quan participen en accions que surten del que solem organitzar en l’àmbit de la joventut, es democratitza la societat i es fa que els joves es tinguin en compte. A vegades només ens recordem d’ells quan “trenquen un vidre jugant a la pilota” o “fumen porros no sé a on”; en canvi, no els tenim en compte com a persones crítiques que viuen al municipi i tenen coses a dir.

 

 

 

 

 

 

 

 

Lluís Rubió; Tècnic de joventut
#espai_públic #identitat_comunitària #lluís #participació #polítiques_públiques #responsabilitat