13 de maig, 2019

Jo dono molt de pes a les tutories. Són espais on intento crear un clima de seguretat, de protecció i de confiança per tal que la persona que tinc al davant se senti lliure, no se senti jutjada ni etiquetada a l’hora de poder explicar el que sent i poder-se expressar lliurement. Penso que és un primer pas per poder extreure i treballar l’empoderament. A vegades ens passa que sentim moltes coses però no som capaços d’entendre-les o fins i tot no ens parem ni a pensar-les. Les tutories són bones oportunitats per indagar en aquests sentiments, compartir-los per comprendre’ls.

En moltes ocasions em preparo aquestes

tutories i, abans de veure el jove en qüestió, penso què pot convenir-li més – per exemple, si s’ha de preparar una entrevista de feina o un procés de selecció -; però moltes vegades el que acabo fent és improvisar. Des del moment en què tinc el jove a davant, tot canvia i reviso què és el que la persona necessita en aquell moment concret. Com a professional, puc pensar o estimar a priori què necessita aquella persona, però és quan l’observo i el tinc cara a cara, que he de detectar-ne les necessitats reals, que moltes vegades tenen a veure amb l’autoestima o amb un sentiment de no sentir-se preparat. Encara que aquest sigui el meu objectiu principal, de vegades el que necessita el jove no és preparar una entrevista, sinó extreure un patiment, una angoixa o por.