Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Em dic Lluís Rubió i visc a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Sóc una persona molt implicada en els moviments socials de la meva ciutat i em costa molt acceptar i no actuar davant d'una injustícia, sobretot les que afecten les persones.

Em situo políticament a l'esquerra de l'esquerra, i suposo que per això vaig intentar donar un recorregut a aquesta qüestió estudiant la Diplomatura d'Educació Social.

Fa més de deu anys que treballo en l'àmbit juvenil i ho he fet i faig des de diferents posicions i espais: des de justícia fins a lleure. Actualment exerceixo de Tècnic d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de La Vall d'en Bas.”

22 d’abril 2019

 

    Quan treballem amb les persones ens costa molt establir criteris metodològics. Encara que teòricament els nostres estudis i formació posin molt d’èmfasi en establir perfils de joves concrets, cal tenir clar que cada persona seguirà sent un món i cadascú s’ha d’encarar als processos d’empoderament de manera diferent.

A nivell teòric tots els professionals de l’educació tenim clar que hem de seguir uns passos, però també hem de tenir molt clar que aquests passos són totalment modificables. De fet, si alguna cosa caracteritza l’educació, és que no té una estructura rígida sinó que es dibuixa 

i es transforma al mateix ritme que aprenem i anem establint relacions educatives. L’educació és un procés que es va construint de manera paral·lela i compartida entre educadors, educands, agents externs, recursos, etc. i no pas un coneixement que es transmeti de forma unilateral.

Evidentment, és important tenir una formació i una estructura més o menys clara abans d’iniciar qualsevol acció educativa. Personalment, hi ha una sèrie de passos que sempre segueixo: primer, desfer-me de totes les etiquetes que puguin sotmetre el jove (etiquetes que provenen dels barris, de l’escola…) per procurar que no condicionin la manera que tinc de relacionar-m’hi. És molt difícil perquè vivim en el món de les etiquetes, però precisament per això,

 

aquesta tasca distingeix un bon professional.

La segona cosa que sempre faig és apropar-me al jove de manera personal: parlant-hi molt de tu a tu, intentant establir vincles afectius i transmetent-li molta emocionalitat.

A partir d’aquí, podria dibuixar una estructura amb eixos i fases molt pautades, però entenent el procés educatiu com un procés compartit, inevitablement els punts i les fases s’allarguen, s’escurcen o, fins i tot, se salten. En l’arquitectura dels processos d’apoderament dels joves hem d’abanderar-nos de la flexibilitat; no hem de tenir por de trencar esquemes, estripar i refer fitxes i, sobretot, no hem de tenir por d’equivocar-nos.

Les estructures hi són per trencar-les i per molt que ens hagin servit una vegada, és possible que no ens serveixin mai més o que aquella estructura ens serveixi per construir-ne una altra o per saber que no l’hem de fer servir. Està bé tenir referències estructurals de processos molt pautats, però el final aquests només ens han de servir per començar a construir el procés de manera compartida, de tu a tu, amb cada jove.

Lluís Rubió; Tècnic de joventut
#acompanyament #lluís #negociació #participació #vincle