22 d’abril 2019
Quan treballem amb les persones ens costa molt establir criteris metodològics. Encara que teòricament els nostres estudis i formació posin molt d’èmfasi en establir perfils de joves concrets, cal tenir clar que cada persona seguirà sent un món i cadascú s’ha d’encarar als processos d’empoderament de manera diferent.
A nivell teòric tots els professionals de l’educació tenim clar que hem de seguir uns passos, però també hem de tenir molt clar que aquests passos són totalment modificables. De fet, si alguna cosa caracteritza l’educació, és que no té una estructura rígida sinó que es dibuixa
i es transforma al mateix ritme que aprenem i anem establint relacions educatives. L’educació és un procés que es va construint de manera paral·lela i compartida entre educadors, educands, agents externs, recursos, etc. i no pas un coneixement que es transmeti de forma unilateral.
Evidentment, és important tenir una formació i una estructura més o menys clara abans d’iniciar qualsevol acció educativa. Personalment, hi ha una sèrie de passos que sempre segueixo: primer, desfer-me de totes les etiquetes que puguin sotmetre el jove (etiquetes que provenen dels barris, de l’escola…) per procurar que no condicionin la manera que tinc de relacionar-m’hi. És molt difícil perquè vivim en el món de les etiquetes, però precisament per això,
aquesta tasca distingeix un bon professional.
La segona cosa que sempre faig és apropar-me al jove de manera personal: parlant-hi molt de tu a tu, intentant establir vincles afectius i transmetent-li molta emocionalitat.
A partir d’aquí, podria dibuixar una estructura amb eixos i fases molt pautades, però entenent el procés educatiu com un procés compartit, inevitablement els punts i les fases s’allarguen, s’escurcen o, fins i tot, se salten. En l’arquitectura dels processos d’apoderament dels joves hem d’abanderar-nos de la flexibilitat; no hem de tenir por de trencar esquemes, estripar i refer fitxes i, sobretot, no hem de tenir por d’equivocar-nos.
Les estructures hi són per trencar-les i per molt que ens hagin servit una vegada, és possible que no ens serveixin mai més o que aquella estructura ens serveixi per construir-ne una altra o per saber que no l’hem de fer servir. Està bé tenir referències estructurals de processos molt pautats, però el final aquests només ens han de servir per començar a construir el procés de manera compartida, de tu a tu, amb cada jove.