Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Em dic Jose Alonso Represa. Vaig néixer i visc al barri del Raval de Barcelona. Treballo com educador social des de fa més de 25 anys, especialitzat en l'àmbit de l'orientació i la inserció laboral. Gran part de la meva trajectòria professional l'he desenvolupat al Casal d'infants del Raval i a la Fundació Exit on continuo col·laborant en l'actualitat.

En aquests moments exerceixo de consultor social i formador especialitzat en metodologies d'orientació (competències, ocupabilitat, acció tutorial), intermediació laboral i voluntariat corporatiu. A més de la Fundació Exit, col·laboro amb la Diputació de Barcelona impartint xerrades d'orientació, amb diferents ajuntaments realitzant formacions a persones per a la recerca de feina i amb l'Associació Adonar de València."

12 de desembre 2018

 

         A mi la paraula empoderament, que fem servir molt – igual que emprenedoria i aquest tipus de paraules -, no m’acaba de convèncer del tot. No és que no cregui en el seu significat, sinó que crec que atorga un valor molt alt a una cosa per la qual tots i totes passem. 

Jo intento parlar sempre de “processos de maduresa”. Per experiència pròpia i pel que he anat veient en els joves amb qui he treballat aquests anys, un dels temes que més em preocupa dels processos de maduresa – o de creixement, o d’empoderament, diguem-n’hi com vulguem – és les possibilitats que té cada jove per equivocar-se al llarg dels passos d’aquest procés. 

Penso que la possibilitat d’equivocar-se i les conseqüències que se’n deriven van molt lligades a la situació personal, social, familiar o econòmica de cada jove i que, per tant, no tots els joves tenen les mateixes oportunitats de cometre errors i obtenir segones oportunitats.  Mentre jo em vinculava amb el Casal dels Infants, va haver-hi amics del meu entorn i en situacions socioeconòmiques semblants que van cometre “errors” que no han pogut tirar mai enrere. Amb els anys m’he adonat que si aquelles decisions s’hagueren tret del context social del Raval d’aquella època i traslladat a un barri que està a quatre passes com és l’Eixample, segurament aquests joves haurien tingut l’oportunitat de repetir aquestes decisions i refer el camí que estaven emprenent. 

Aquesta situació que es repeteix encara ara en diferents contextos, em preocupa a l’hora de plantejar processos de maduresa.

Equivocar-te et fa créixer: Perquè no donem a tots els joves les mateixes oportunitats de cometre errors i rectificar-los? Jo, com a educador social, de quina manera puc donar aquestes oportunitats als joves que normalment no les tenen? És una feina molt delicada en la qual t’has de balancejar contínuament entre els teus objectius (allò que et ve marcat des de l’entitat social o els teus finançadors) i al mateix temps deixant que el jove xoqui amb la realitat, que s’equivoqui, tiri cap enrere i torni a avançar cap endavant.

Jose Alonso; Educador Social
#espai_públic #intervenció_socioeducativa #jose