10 de maig 2019
Context i família

            Avui reflexionaré sobre com influeix el context en l’empoderament del i la jove. Primer de tot, un aclariment sobre la influència del context. Un dels meus punts de partida en el treball terapèutic és la dita catalana “no hi ha mal vent per a bon mariner”, és a dir, que tot passa per l’actitud que tenim davant el que ens succeeix.

Des d’aquest punt de vista, el context en el qual viu el i la jove és secundari en tant que el que és principal són les actituds que va desenvolupant i que són, segons en meu parer, on rau l’empoderament.

Per tant, el paper que compleix el context és el de posar els ingredients sobre els quals treballar a nivell interior on, insisteixo, rau el veritable poder de la persona.

Centrant-me ara en el context, el factor quemés afecta en el desenvolupament del i la jove és la família. En la meva experiència, la relació que el i la jove ha tingut i té amb la família condiciona moltíssim la seva autoestima, la seva capacitat d’agafar responsabilitats, de posar-se en el món, de tenir clar què és el que vol, de ser autònom, etc. Tot això té a veure amb la nutrició afectiva que ha tingut amb el pare i la mare.

En general, a més de la família, els altres factors claus que influeixen en l’apoderament dels i les joves són la

parella (si en té), el grup d’amics, la feina i els estudis.

Sobre els estudis, m’arribo a sorprendre del fort i dolent condicionament que els generen les sobrecàrregues de treballs i exàmens a les que estan sotmesos i sotmeses i que els porten a estar molt estressats i estressades. Trobo que aquesta sobrecàrrega que molts porten els impedeix gaudir de les seves amistats, tenir clar què volen fer després dels estudis i, fins i tot, desenvolupar una relació de parella.

Continuarem.