Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

10 de desembre 2018

        Exemplifico una situació comú:

Objectiu: que A i B puguin ser capaços d’entendre les conseqüències de la broma i que, C i D, puguin empatitzar amb la manera d’entendre la broma de A i B i ajudar-los a buscar altres maneres de resoldre un possible malentès, per davant de l’agressivitat.

Metodologia: a partir del diàleg, amb les mateixes preguntes per A i B i les mateixes per C i D, cadascú per separat.

Què ha passat?
Com t’ha afectat aquesta situació?
A qui penses que pot haver afectat?
Com creus que la podries haver resolt?
Hi ha alguna cosa que necessitis fer o dir per estar tranquil amb el que ha passat?

En aquesta situació en la qual la meva manera d’actuar és la mateixa per A i B  per una banda i per C i D per l’altra, com puc assegurar-me que tant A com B han sortit apoderats per igual de la conversa que hem tingut i que, per tant, la pròxima vegada prendran una altra decisió abans d’escriure un WhatsApp que pot ferir sensibilitats? O bé, com puc assegurar-me que tant C com D han sortit apoderats per igual i que, per tant, el pròxim cop podran utilitzar altres estratègies a l’hora d’enfrontar-se a un altre per un possible malentès?

Evidentment, aquestes respostes només les podré resoldre quan torni a passar una situació similar i ells actuïn d’una forma o altra. Tanmateix, amb aquest exemple volia clarificar que la capacitat de resposta d’un o altre en situacions

posteriors no només depèn d’aquesta experiència, sinó també de les seves capacitats i habilitats tant el moment de tractar aquesta situació com en el moment posterior de noves situacions. És a dir, encara que jo, com a docent, utilitzi les mateixes estratègies amb tots per intentar que empatitzin i aprenguin de les situacions que viuen, no significa que aquestes funcionin per igual amb cadascun d’ells. (…) Un factor important i que condiciona molt el desenvolupament en la gestió de conflictes com l’exposat, és el vincle. El vincle creat entre professor i alumne és primordial perquè existeixi una empatia entre ambdues parts i una relació de confiança i seguretat. D’aquesta manera, no només aconseguim ajudar o acompanyar a l’alumne, sinó que també humanitza a les persones.

El vincle és difícil crear-lo en l’àmbit formal amb adolescents, més quan hi ha normes, aprenentatges, instruccions a seguir, jerarquies, etc. pel mig. La visió d’un adolescent del seu professor/a sol ser amb una mica de distància. (…)  el vincle no és una cosa immediata i que necessita temps i proximitat. Personalment, com a estratègia que utilitzo per crear vincle és preguntar o interessar-me pels seus interessos personals. No sempre funciona i no tots els alumnes saben quins tenen (sempre hi ha el típic alumne que diu que no li agrada res). Per saber els seus interessos sovint m’ajudo de la família, els hi pregunto què els hi agrada fer als seus fills o com passen l’estona lliure o quins videojocs els agraden. També aprofito dins l’aula, davant els aprenentatges, per crear vincle.

 

Penso que els ajudo a apoderar-se a l’hora de gestionar conflictes, en aquest cas, perquè poden aprendre a partir de la repetició o imitació del que jo faig o de com dic les coses. Evidentment, el seu grau de maduresa serà important per entendre-ho d’una forma o altra, però el que pretenc és que siguin capaços de pensar-hi durant una estona. D’aquesta manera, poden interioritzar aquesta experiència com un petit aprenentatge d’alguna cosa, encara que sigui mínim.

 

 

 

 

 

Il·lustració: Valentí Mambrilla

Irene Mir; Professora
#centre_educatiu #irene #mediació #responsabilitat #vincle