8 d’abril, 2019
Són setze anys d’experiència a la Fundació Exit. He viscut el cas de 5 o 6 joves que han fet processos molt espectaculars, però són casos excepcionals que no solen repetir-se sovint. El que vivim normalment són processos de maduració molt més pausats i adaptats a les seves realitats que són les que són.
Et sents content i orgullós dels processos excepcionals, però s’ha d’anar amb compte a l’hora d’establir comparacions i fer-los servir d’exemple.
També vius processos que s’han iniciat i no han acabat bé.
En ambdós casos i pel bé de la nostra salut mental i personal, has d’intentar no responsabilitzar-te. Si estem parlant d’empoderament, cal tenir molt present que, per bé o per mal, la responsabilitat és d’ells.
No ens podem posar medalles pel que han aconseguit i en el cas contrari, no ens podem torturar.
Evidentment presenciar resultats a llarg termini et remou moltes emocions; emocions moltes vegades indescriptibles i que s’han de viure, però sempre protegint-te. El final, el teu paper és el que és: una persona que ha estat al seu costat en una petita part del seu camí.