Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

15 de maig 2019

 

     Com a professionals hem de ser curosos amb allò que prometem o que diem als joves i veure realment si ho podem complir o no, perquè si no és una decepció que tot i que de vegades no la veiem o no la fan evident, el vincle de confiança amb aquell jove pot quedar debilitat. Per això mateix, si alguna cosa no la sabem o no coneixem com pot desenvolupar-se, millor explicar-los-hi que no ho tenim clar però que ho poden preguntar a algú de referència.

El que més em funciona és que (els joves) em vegin com una persona que també té sentiments i que també pateix per les coses. Posant un límit, perquè no 

deixo de ser la seva professora i responsable, però considero que se’ls pot explicar les coses tal com són sense intentar “fer-los passar per tontos” o com si no ens poguessin entendre.

Crec que ells valoren aquest apropament més transparent i penso que després també m’és més fàcil posar el límit i la conseqüència de les coses perquè el vincle  creat no parteix del “colegueo” sinó de la confiança de la persona que intenta ser comprensiva, marcant la distància de no ser un amic sinó un adult que està al teu costat.

De vegades hi ha professors que pensen que els alumnes són un trofeu, qui fa més cas a qui o amb qui la lien menys, però per mi són petits apropaments en petit grup o individualment, mostrar

interès en allò que se’ls dóna bé, interessar-se pel seu benestar i fer-los costat d’una forma comprensiva i no jutjant per com se senten o pel que fan. La norma sense un argument o sense una comprensió del perquè és necessària poc funciona amb els joves. No es tracta d’explicar-los-hi tot, però l’autoritat o el lideratge que tenim sobre els joves ha de ser inspirador i no autoritari i disciplinat i el treball ha de ser pensat per a ells i no per a la nostra comoditat o pel nostre sistema.

Només així les coses funcionen conjuntament. El professional ha de ser capaç de treballar pel grup que té el davant, creant vincles de confiança i seguretat, d’empatia i de treball en equip. Al llarg del temps, les aules, les metodologies, els docents anem canviant

la nostra forma d’ensenyar i d’aprendre per adaptar-nos a un context divers i que ofereixi les oportunitats d’aprenentatge per a tots i cadascun dels nostres alumnes tenint en compte el seu context. Evidentment, necessitem un lideratge per portar a terme tot això, però aquest lideratge ha de ser des de l’emoció* .

 

* Aquest concepte de ser un líder des de l’emoció l’he extret del Xesco Espar.
M’hi identifico molt per la meva forma de ser i de pensar envers la meva tasca.

Irene Mir; Professora
#avaluació #irene #responsabilitat #vincle