14 de desembre 2018
Ell té una feina nova

        Avui m’he trobat de nou amb el jove del qual et vaig parlar a una altra carta.  Físicament, el seu aspecte era molt més net, esbossava un somriure i transmetia benestar. Quan l’hi he dit m’ha respost que sí, que es trobava sortint de la sotragada d’aquests últims anys i que sentia que el cel s’aclaria, que estava passant un bon moment. Li he preguntat quin era el motiu o els motius que l’havien portat a aquest canvi i el primer que ha aparegut és el canvi de feina.

M’ha comentat que el que vam veure i vam parlar sessions enrere l’ha ajudat molt i que s’ha fet més conscient d’aquesta dinàmica interna seva.

Per això, m’ha dit: “ara celebro aquest nou treball i alhora sóc conscient que amb el temps tornaran les crisis, però he après que per sobre dels núvols hi ha el sol. Ara tinc l’experiència d’estar sortint d’un sotrac que ha durat molts anys. Quan era sota el sot m’era inimaginable pensar que hi hagués sortida, que hi hagués final, però ara estic experimentant que sí que n’hi ha i això per a mi és molt important, per aprendre a confiar. “

En aquest punt he sentit dues coses: la primera, que l’experiència és una gran mestra i que aquesta necessita  el seu temps. Per això és bona la paciència. La segona, que l’experiència ha d’anar ben acompanyada per poder-li extreure bons aprenentatges i en aquest punt entra la utilitat de la teràpia. Aquests canvis en

l’entorn del pacient confirmen que un canvi en l’actitud interior té conseqüències en la forma de viure de la persona. Per això el fonamental en teràpia, igual que en educació, és afavorir canvis d’actitud i canvis de mirada. En aquest sentit, hem parlat dels estats de constricció i d’expansió. Durant la constricció hem de fer l’esforç per sostenir-la i desxifrar allò que hem d’aprendre (i el que principalment hem d’aprendre són valors: paciència, sentit de l’humor, humilitat…).

Durant l’expansió hem de relaxar-nos (que també, i més encara a dia d’avui, s’ha d’aprendre!) I no oblidar que, a l’igual que la seva germana la constricció, també és passatgera.

El cap i a la fi, l’actitud adequada tant

per a les fases de constricció com les d’expansió és la del centre. Estar el més centrats i connectats possibles amb la calma que jeu sota les ones. I això només s’aconsegueix cultivant la presència.

Desitjo que el seu passeig
per la vida vagi cada
vegada a millor.