Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

4 de gener 2019

Autoavaluació

El recent decret d’educació ens obliga a avaluar per competències als nostres alumnes. A nivell teòric, el canvi proposat és molt positiu i favorable pel desenvolupament de l’alumne. Ara bé, a nivell pràctic ens costa saber com aplicar-lo correctament. Una de les estratègies que apliquem és l’autoavaluació pròpia de l’alumne. És a dir, nosaltres com a professors avaluem segons uns criteris i l’alumne, a qui se l’ha informat des de l’inici del projecte de quins són els ítems avaluables, quan finalitza el projecte també es valora a si mateix. D’aquesta manera podem veure quina és la percepció de l’alumne envers la feina que realitza i la feina que se li 

demana i, si cal, podem orientar-lo millor.

La rúbrica és un ítem molt important per poder valorar i pensar en quin punt creus que et trobes. Ens ajuda a saber què hem superat i què ens fa falta superar. Per tant, com a element d’autoavaluació és imprescindible per fer-nos adonar i tenir coneixement de què fem i de què esperen de nosaltres. A partir d’aquí jo, com a alumne, decideixo si hi vull arribar o no i en el cas que no sàpiga com, demano ajuda a qui, com i quan!

Considero que aquestes autoavaluacions són útils perquè els nois i noies poden discriminar en quin punt es troben i poden decidir si continuen per aquí o no. De vegades un alumne pot no estar 

satisfet amb els seus resultats però no sap què fer per canviar-ho o simplement no vol canviar res. Això són decisions que l’alumne pren i nosaltres, com a docents, intentem donar-li aquests elements per poder guiar aquestes decisions que pren, sense decidir per ell en cap cas.

Si un alumne en aquestes autoavaluacions s’ha valorat més alt que les avaluacions dels seus companys o del tutor, n’hem de poder parlar. Hem d’intentar esbrinar què podem fer perquè els seus resultats esdevinguin tan positius com l’alumne creu que té. El mateix passa en el cas contrari. Ara bé, un cop són conscients d’això, el poder de canviar-ho el té el propi alumne. Nosaltres li hem fet evident, hem comparat les valoracions i li oferim o 

proposem coses que pot millorar o transformar, però serà ell mateix qui decideix si ho fa o no. Jo penso que aquest és el punt més important. Ens encarreguem de donar-los elements per decidir però no decidim. 

Irene Mir; Professora
#avaluació #competències #irene #metaaprenentatge