Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

4 de gener 2019

 

       (…) Un altre tema a destacar en el procés d’empoderament és com ens fa sentir l’empoderament, és a dir, què ens aporta? Quan dónes l’oportunitat als alumnes de decidir amb qui volen fer un treball, amb qui volen asseure’s a taula, els equips d’educació física, etc. ens trobem amb diferents perfils d’alumnes. Alguns sempre volen triar. Pel que puc interpretar, els agrada triar perquè els fa sentir “poderosos”, líders,… D’altres alumnes, però, el fet de fer-los escollir sembla que els posi “entre l’espasa i la paret”. No els agrada i els fa sentir indefensos, solen escollir a l’atzar i per obligació. 

Per últim, hi ha els alumnes indecisos o que no volen escollir mostrant una passivitat davant la situació. Aquests últims, de vegades realment no són  capaços d’escollir res perquè consideren que tot els esta bé. L’experiència em diu, però, que aquests que considerem “neutres”, un cop arriben a casa amb qui tenen més confiança, sí que es “queixen” o comenten les coses que no els han agradat o els molesten. Més enllà de valorar quins perfils són els més empoderats, m’agradaria posar l’èmfasi en aquests que no són capaços de decidir per “aparent indiferència” però que a casa expliquen amb qui anirien i amb qui no i s’arriben a queixar del que els toca, fins i tot, quan després d’haver-los deixat escollir no han volgut. Aquest fet, em fa pensar que en la capacitat

d’escollir hi intervé la confiança, ja que penso que si en un context no ho fan i en d’altres sí, una raó pot ser la confiança que tenen amb els altres.

Darrera de les nostres decisions o comportaments, s’amaguen molts més arguments dels que mostrem o fem visibles. És important aprendre a ser-ne conscients per trobar una mica més aquest benestar personal que de vegades ens fa sentir malament o que no som capaços gestionar.

 

Irene Mir; Professora
#amistats #autoestima #autonomia #avaluació #irene