Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

13  de novembre 2018
Barcelona. Plou.

 

Avui vull parlar-te d’una intervenció que vaig fer l’altre dia. La meva intenció és ser el més concret perquè puguis veure com es desenvolupa el meu treball cap a la Pau i el Bé i cap a l’empoderament dels joves, ja que aquest és el propòsit d’aquest diari. […]

Et presento el cas. Té 27 anys. Format en el sector audiovisual i treballant en aquest. Es queixa de les condicions en què treballa però al menys “no és un McDonalds o un Mediamarket” (entre cometes aniran els seus comentaris literals). […] Es trobava “de bajón” des de feia un temps. Estava anant a una psicòloga dues vegades al mes però

sentia que necessitava aprendre a gestionar millor les seves emocions i per això va venir.

Quan m’arriba un jove, com faig amb qualsevol pacient, primer li passo el Test d’Hartman. Diguem que, per a mi, el test d’Hartman és com la carta de navegació per a un mariner. El Test em dóna la informació d’en quin punt es troba la persona en el moment en què respon el test i quines són les vies de treball i quines estan obstruïdes.

Quan li vaig passar el test vaig obtenir resultats pel que fa a la relació que té amb el món exterior (allò que l’envolta: persones, coses i sistemes) i amb el seu món intern, és a dir, la relació que ell té amb si mateix. Bé, el panorama de el test era força desolador.

Després de passar-li el test vaig mantenir converses sobre la seva vida, la seva família, la relació amb els pares, amb els germans, episodis de la infància, adolescència, amics, estudis, etc. […]

No obstant això, i aquesta és la clau amb ell, mostra molta inquietud per voler conèixer “la veritat”. Literalment diu: “no m’agrada la hipocresia, no m’agrada que em menteixin, valoro molt l’honestedat”. Quan vaig començar a detectar aquesta actitud en ell vaig sentir que allà hi havia un possible fil de el qual estirar per ajudar-lo a sortir del pou on viu. […] Ha anat conreant una sospita interna que és una cosa així com: “molt bé, la vida sembla ser que és una merda, la societat és una merda, el sistema en el qual vivim és un fracàs i una mentida absoluta i jo sóc una merda dins d’aquest

sistema. Res té sentit, però, tot i així, ¿hi ha alguna cosa més? ¿Hi ha alguna cosa darrere de tot això? Serà cert que no hi ha res millor?”

Ell tot això ho veu clar, tot i que hi va posant “peròs” i pegues. Un dels peròs clàssics són els diners: “vull anar-me’n del lloc on estic vivint, però no tinc diners suficients”.

En aquest sentit, en el treball terapèutic he de tenir en compte les condicions econòmiques i socials del xaval. No és un treball en abstracte, sinó un treball que es desenvolupa en unes circumstàncies culturals i socioeconòmiques específiques. En qualsevol cas, aquestes circumstàncies i condicions han de ser ingredients a tenir en compte però MAI determinants, sinó condicionants.

Finalment li proposo un tracte: ja que no té ara la pasta per buscar-se un altre pis, començarem el treball pel costat de la vocació i atès que ell és del món audiovisual i li agrada l’antropologia (això m’ho va dir en una de les sessions ), per què no fer un documental etnogràfic?

Perseguim 2 objectius:

A/ Treballar la vocació: què vull fer jo amb la meva vida laboral tenint en compte els meus interessos i gustos?

B/ Treballar el desenvolupament personal utilitzant el procés d’elaboració del documental. En aquest procés haurà d’enfrontar-se amb les seves pors, les seves mandres, als seus “no puc”, “no vull”, “no em permeto”; haurà de trencar fidelitats amb el seu sistema familiar,

haurà de disfressar-se d’altres personatges que no siguin els seus habituals: “el que es queixa”, “el derrotat”, “l’’abandonat”… i estimular personatges proactius, que pensin en positiu, que tinguin valor per fer el que no està acostumat a fer.

T’he de comentar que a nivell metodològic sóc fervent partidari i seguidor de l’aprenentatge a través de l’experiència i l’acció i, en aquest sentit, agafo molt del coaching i de la pedagogia progressista.

 No m’agrada estar molt de temps amb el jove donant voltes als traumes d’infància i adolescència. Cal atendre’ls, però per posar-los al servei de l’acció útil i que ajudi a construir nous espais interiors i exteriors en la vida del xaval.

El meu estil terapèutic té un segell educatiu, ja que és del camp del qual vinc.

Sé que aquest procés tindrà els seus alts i baixos i que fins i tot pot fracassar, però sigui el que sigui que passi li permetrà, a través de l’acció, observar i ser conscient de la màquina en la qual viu, aquesta màquina d’automatismes conformada per tres components: cos, pensament i emoció i que es desenvolupa en dos nivells, el conscient (que suposa un 10%) i l’inconscient (que és el 90%).

La meva funció és la d’estar al seu costat donant-li ànims i recursos tot i que, en darrer terme i des del profund respecte cap a la seva vida (encara que de vegades faci mal), la decisió del que vol fer és seva i aquí rau l’empoderament. 

Ell decideix amb quina actitud viure el món que l’envolta.

 

 

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#acompanyament #autoestima #autonomia #rafa #recursos_econòmics #vincle