1 de novembre 2018
Els senders del record.
La pau i el bé.
“Avançar cap a la pau i el bé.”
Treballo com a formador i tutor de cursos d’educació en el temps lliure. […] Les sessions que imparteixo són tutories, pedagogia, participació infantil i juvenil, psicologia, treball amb famílies, relleu en l’equip de monitors, teatre i educació emocional. […] No són el mateix les sessions de pedagogia, que són més teòriques i reflexives, que les de teatre, que són molt dinàmiques i centrades en tenir experiències lúdiques i teatrals.
Una imatge que evoco per entendre això que estic dient és la dels múltiples senders que pugen al cim de la muntanya. Aquests senders, en el meu cas, poden ser de l’àmbit educatiu o terapèutic. Dins de l’educació poden ser els senders de la pedagogia, de la participació, del teatre, etc.
Però tots condueixen al cim.

En l’àmbit de la teràpia les característiques de la sendera vénen definides per les característiques i situació del jove pacient.
Al cap i a la fi, tots volem el mateix, indistintament de l’edat que tinguem: viure en pau, viure bé, ser feliços. No obstant això, cada edat, cada condició social, cada itinerari biogràfic i familiar ens donen els ingredients a cada un per avançar cap a aquesta meta.
En qualsevol cas, tots i cada un dels senders pugen al cim, amb els seus potencials i limitacions, però tots van a parar a al mateix lloc si un té clar l’objectiu.