10 de desembre, 2018
Entendre el concepte d’empoderament és complex.
Si penso en mi mateixa i com m’he empoderat al llarg de la meva vida, puc resumir perfectament les decisions que he pres, però em costa explicar com he arribat a prendre aquestes decisions. Podria intentar-ho parlant del context, parlant de l’època en concret, de la meva situació personal, familiar i social del moment, però em costa ser conscient del meu propi procés d’empoderament. Se m’acudeixen paraules per definir aquest procés com confiança en mi mateixa, seguretat, vincle, esperit crític, etc.
Amb aquesta breu reflexió considero que podria definir l’empoderament com un procés d’aprenentatge en el qual s’adquireixen diferents aptituds, habilitats i coneixements per afrontar decisions i reptes.
Evidentment, en aquest procés hi intervenen les capacitats d’un mateix, les experiències prèvies, els diferents entorns o espais socials i familiars, i els moments en què es produeixen. Per mi l’objectiu de l’empoderament rau en el fet de ser capaç de prendre decisions i de fer front a les adversitats, tenint en compte qui sóc i què vull, sense oblidar que som éssers socials.
Per mi els diferents processos d’empoderament que patim les persones rau en la nostra pròpia diversitat.
Aprendre que som diferents ens pot ajudar a entendre més fàcilment perquè uns reaccionen d’una manera davant una situació i els altres d’una altra. Per mi, una manera de fer que els alumnes s’adonin que entre si són diferents, és evidenciar-los verbalment les seves dificultats i les seves potencialitats. I, més endavant, evidenciar la dels altres.