Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Em dic Lluís Rubió i visc a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Sóc una persona molt implicada en els moviments socials de la meva ciutat i em costa molt acceptar i no actuar davant d'una injustícia, sobretot les que afecten les persones.

Em situo políticament a l'esquerra de l'esquerra, i suposo que per això vaig intentar donar un recorregut a aquesta qüestió estudiant la Diplomatura d'Educació Social.

Fa més de deu anys que treballo en l'àmbit juvenil i ho he fet i faig des de diferents posicions i espais: des de justícia fins a lleure. Actualment exerceixo de Tècnic d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de La Vall d'en Bas.”




Il·lustració: Adrián Palomo.

8 de novembre 2018

 – 22:04

             Avui començo, per primera vegada, a escriure aquest diari de camp; sí, un dia abans de fer la primera entrega… possiblement és un dels moments que millor defineix la meva visió de l’empoderament: enfrontar-te amb la necessitat de

Han passat uns dies d’ençà de la primera sessió del Focus Grup i el temps passa de la mateixa manera. Certament, però, de la sessió en guardo un bon record i em porta a pensar que ja hem començat alguna cosa; que jo hi sóc i també les meves companyes i companys.
Una de les primeres preguntes que em vaig fer va ser perquè sempre hem 

d’anar a Barcelona la gent de comarques… que no hi ha espais similars a la nostra zona? Jo mateix em responc que sí, que existeixen espais amb platós i algunes televisions locals que segurament, amb una mica de mà esquerra, s’haguessin avingut a col·laborar en el projecte. Ara mateix em fa molta mandra pensar que haurem de tornar a Barcelona; és un lloc on no estic còmode, on no em resulta fàcil moure’m i on moltes de les coses que hi passen em són desconegudes o directament inaccessibles.
Penso que en molts moments els i les joves que jo puc acompanyar en la meva feina es deuen sentir igual que jo: en espais incòmodes, amb mandra, dificultats i desconeixença… i no per anar a Barcelona, sinó per enfrontar-se

 amb el seu propi dia a dia.

           Imagino la sensació d’alguns dels joves amb qui tracto, llevant-se cada matí per anar a l’institut… quina creu… (suposo que encara tinc el record de quan hi anava jo)! Això em porta a pensar que moltes vegades, quan volem treballar l’empoderament ho acabem fent, no des d’una visió externa, teòrica, etc., sinó que ho fem des de la pròpia experiència de vida.

En un alt percentatge de casos, els i les tècniques de joventut estem encantats amb la nostra feina, recordem amb certa complexitat tot el que hem passat per arribar a la nostra situació laboral actual i comprenem que, gràcies a aquesta experiència, “nosaltres estem empoderats per atendre als i les joves”.

Però… d’on prové aquest empoderament?

És a dir, què he aconseguit a part d’uns estudis i una bona feina? Tinc eines per parlar amb tothom? Puc ser capaç de sobreposar-me a tots els problemes que em vaig trobant? La resposta a aquestes preguntes és SÍ, perquè jo ho considero així, els meus pares ho consideren així, la societat ho considera així i, per tant, el que jo pugui dir o pensar sobre l’empoderament només té sentit si ho parlo des de mi mateix, relacionant-me amb les meves pors i amb les meves victòries. Això és el que crec que cal traslladar als i les joves, especialment als de la Vall d’en Bas.

No els “podem empoderar” ni els “hem d’empoderar”. 

Això va sol; això arriba quan tens clara quina relació tens amb tu mateix.

El que m’aplico ara per ara en el meu dia a dia és: anirem a intentar que els i les joves es coneguin primer a ells i després als que els envoltem. Penso que l’empoderament és un procés que comença però no acaba… és un aprenentatge tan gran que mai sabrem realment què vol dir “empoderar”.

Aquests dies he estat amb alguns joves de diverses edats i m’he dedicat a escoltar-los i a estar al seu costat, a preguntar-los sobre les seves coses sense entrar en coses molt seves; teixint camins a poc a poc, teixint fortalesa i teixint vincle.

Sincerament, crec que només el vincle

 pot desencadenar una relació educativa amb garanties.

Ara mateix, escric davant l’ordinador i imagino a companys i companyes fent el mateix…no sé si avui, ahir o demà a última hora. La situació de «barallar-te» amb el full en blanc amb una certa pressió em recorda a l’època d’estudiant universitari o  fins i tot a etapes anteriors, quan havia d’entregar un treball i sempre anava a última hora.
Lluís, 23:25

Lluís Rubió; Tècnic de joventut
#concepte #intervenció_socioeducativa #lluís #vincle