Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Em dic Jose Alonso Represa. Vaig néixer i visc al barri del Raval de Barcelona. Treballo com educador social des de fa més de 25 anys, especialitzat en l'àmbit de l'orientació i la inserció laboral. Gran part de la meva trajectòria professional l'he desenvolupat al Casal d'infants del Raval i a la Fundació Exit on continuo col·laborant en l'actualitat.

En aquests moments exerceixo de consultor social i formador especialitzat en metodologies d'orientació (competències, ocupabilitat, acció tutorial), intermediació laboral i voluntariat corporatiu. A més de la Fundació Exit, col·laboro amb la Diputació de Barcelona impartint xerrades d'orientació, amb diferents ajuntaments realitzant formacions a persones per a la recerca de feina i amb l'Associació Adonar de València."

12 de novembre, 2018

         
Començo aquest diari explicant el que es podria considerar el meu propi procés d’empoderament i els meus inicis en el camp professional de l’educació social amb infants i nois i noies joves. 

Primerament, jo no tinc formació universitària; tota la meva formació és i ha estat experiencial: l’he adquirit treballant.
Vaig néixer al barri del Carmel quan encara hi havia barraques i quan tenia dos anys ens vam mudar al Gòtic, al Passatge Escudellers. Vaig anar a l’escola fins a 8è d’EGB i allà va finalitzar la meva etapa acadèmica i en va començar una altra d’aprenentatge al carrer, com molts dels joves amb qui ara treballo.

         Ja fa anys d’això, en una època en la qual gairebé no hi havia serveis socials a la ciutat. 

Van haver de passar tres anys fins que no hi va haver un moment de canvi. Va ser quan vaig entrar en contacte amb el Casal dels Infants del Raval, quan jo tenia uns 16-17 anys. 

Juntament amb un grup de joves de la mateixa edat, se’ns va demanar que féssim de “monitors” pels infants que assistien al seu servei. Era als inicis del casal i nosaltres érem molt joves, la línia entre monitor i nen era molt fina, però junts vam veure créixer el Casal dels Infants en els seus inicis i hi vam estar vinculats durant molts anys fins que van instaurar els estudis d’Educació Social i es va crear el col·legi d’educadors socials;

una figura que fins llavors no estava reconeguda a l’Estat Espanyol. La majoria de gent que exercien o estàvem vinculats en aquest camp vam tenir l’oportunitat d’habilitar-nos com a educadors socials malgrat no haver passat per la universitat. Així va ser quan de cop vaig reflexionar-hi i em vaig adonar que allò era el que m’agradava i que volia intentar dedicar-m’hi professionalment.

A partir d’aquí, si bé és veritat que no he cursat una carrera universitària com a tal, m’he anat formant en diferents espais acadèmics i laborals.

Vaig agafar aquesta via, que no és la més comuna per dedicar-se a l’educació social, però que parteix d’un moment molt concret, d’un procés maduratiu i 

d’una formació totalment experiencial que va anar creixent i complementant-se a mesura que m’he anat establint professionalment en aquest camp.

Jose Alonso; Educador Social
#espai_públic #jose #metaaprenentatge