10 de juny 2019

      En general, penso que és evident afirmar que l’entorn té un poder enorme en l’empoderament del jove. Potser seria important diferenciar entre l’entorn més immediat del més allunyat, però ambdós són importants i cal tenir-los en compte.

Entenc l’entorn immediat d’un jove com la família i amics, l’institut i les activitats extraescolars; és a dir, tot aquell context que està directament relacionat amb el jove. En canvi, l’entorn més allunyat, al meu entendre, són tots aquells agents que hi intervenen de forma indirecta, com són: serveis socials, reunions de coordinació amb CSMIJ o centres externs a l’institut, EAP. 

M’agradaria deixar clara aquesta diferenciació perquè sovint, penso, un jove no coneix o no és conscient que darrere seu hi ha un equip de coordinació que treballa o debat pel seu benestar. Però aquests agents hi són i, tot i que no intervenen directament, coneixen al jove i ens orienten a nosaltres, com a professionals, per actuar i treballar amb ells/es.

(…) un paper molt important és el de la família. Per crear vincle amb la família cal convidar-los a venir a l’institut als actes que fem, comunicar-nos via mail o per telèfon per informar de com van les coses, donar a conèixer el què treballem amb els seus fills i de quina manera, demanar-los que s’impliquin o que participin de les coses que fem o quan necessitem ajuda per muntar alguna

cosa poder nodrir-nos de les seves feines i que ens donin un cop de mà (…). D’aquesta manera, visibilitzant la nostra tasca i el que fem, creem aquesta confiança i tranquil·litat tant per les famílies a qui fem partícips com pels alumnes que veuen que els seus pares mostren interès per allò que fan.

D’altra banda (…) com a professional necessito conèixer l’entorn i els recursos que tinc al voltant. El que seria ideal és que a l’inici de curs, poguéssim convidar als responsables dels equipaments juvenils del poble perquè ens exposessin el seu programa (centre cívics, centres esportius, els teatres o altres equipaments culturals, etc.). Nosaltres com a institut que treballem per projectes, també podem exposar-los els esdeveniments que portarem a terme i

segurament podem fer un treball conjunt o convidar-los a assistir als reptes finals.

És a dir, obrir l’institut als recursos que ens ofereix l’entorn. Fins i tot organitzar trobades i esdeveniments amb els altres instituts de la zona. Penso que ens enriquiria a l’hora de fer xarxa, d’oferir activitats als joves, millorar la relació entre ells, obrir ventall d’oportunitats i intercanvis socials, etc.

De la mateixa manera hauríem de funcionar amb els recursos més socials i educatius per poder oferir a les famílies: serveis socials, beques, centres externs de psicologia o de reeducació, etc.

Resumint, penso que la clau és donar-te a conèixer, poder debatre sobre quines necessitats tenim i com podem resoldre-les i obrir l’institut al poble.

Quan els joves perceben i fem evident que entre els “adults” o entre els diferents serveis ens comuniquem, també s’adonen més visiblement de la feina que hi ha darrere pel seu benestar, s’adonen que és cert que mostrem interès per ells o que ens preocupem realment pel que els passa i tot això també fa que s’obrin més a comunicar-se i potser no ens menteixin tant (…).

Sense aquesta comunicació entre la família i l’institut o entre l’institut i els equipaments i serveis del poble, difícilment coneixerem de què disposem i podrem oferir o orientar als nostres joves i a les seves famílies. Segurament el contacte família i institut era molt més enriquidor a l’escola primària (els pares anaven a buscar i a portar els seus fills, contacte més directe amb la mestra

-només n’era una i ara tenen una profe diferent per cada matèria-). 

Actualment, els alumnes van sols, i els pares es perden amb el que fem a l’institut. Per això, una de les feines nostres és apropar l’institut a casa, que sigui obert i convidar a les famílies dels esdeveniments que fem (quan fem les presentacions finals dels reptes dels projectes o les festes populars poder-ho fer en horaris no laborals per facilitar que tothom pugui venir).