La família i les amistats són dos eixos molt influents en els joves que l’ajuden a definir-se i li fan de paraigües. Tot i així, no són eixos determinants i cal tenir en compte que el grau d’importància que aquests poden tenir en cada jove és molt divers i canvia al llarg del temps.

Un dels elements que penso que és més influent en el procés d’empoderament dels joves és el fet d’haver-se de sentir acceptat pel grup d’iguals. L’acceptació pròpia, és a dir, “acceptar-se tal com ets”, és una cosa que arriba amb la maduresa i que no és pròpia d’edats poc avançades. Per això els joves, que encara s’estan construint la seva personalitat, tendeixen a donar molta importància a l’acceptació que reben des de fora en els seus grups d’iguals (classe, equip d’esports, extraescolars…).

Quan detectem que en algun jove hi ha un problema d’acceptació social, la situació és complicada perquè moltes vegades no podem arribar al grup; només podem arribar al jove en qüestió.

Per resoldre-ho, podem treballar factors molt personals vinculats amb el “tu serveixes”, “tu vals”, “tu ets”, “tu pots”… però en molts casos això pot resultar contraproduent i acabar convertint el jove en un ésser egoista que no és crític amb la situació i que el que segueix prevalent sigui la necessitat de ser acceptat pels altres.

Si només construim un vincle individual entre nosaltres, això no l’ajuda a ser una persona empoderada a nivell social, només l’ajuda a ser una persona empoderada a nivell individual.

És molt important intentar incidir d’alguna manera en l’entorn i en el context i a vegades tendim a desvincular-nos per centrar-nos solament en el jove que no se sent acceptat. Crec que l’educació va molt més enllà del treball amb la persona; és un treball del conjunt de persones.