Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Em dic Lluís Rubió i visc a la comarca de la Garrotxa, concretament a Olot. Sóc una persona molt implicada en els moviments socials de la meva ciutat i em costa molt acceptar i no actuar davant d'una injustícia, sobretot les que afecten les persones.

Em situo políticament a l'esquerra de l'esquerra, i suposo que per això vaig intentar donar un recorregut a aquesta qüestió estudiant la Diplomatura d'Educació Social.

Fa més de deu anys que treballo en l'àmbit juvenil i ho he fet i faig des de diferents posicions i espais: des de justícia fins a lleure. Actualment exerceixo de Tècnic d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de La Vall d'en Bas.”

La família i les amistats són dos eixos molt influents en els joves que l’ajuden a definir-se i li fan de paraigües. Tot i així, no són eixos determinants i cal tenir en compte que el grau d’importància que aquests poden tenir en cada jove és molt divers i canvia al llarg del temps.

Un dels elements que penso que és més influent en el procés d’empoderament dels joves és el fet d’haver-se de sentir acceptat pel grup d’iguals. L’acceptació pròpia, és a dir, “acceptar-se tal com ets”, és una cosa que arriba amb la maduresa i que no és pròpia d’edats poc avançades. Per això els joves, que encara s’estan construint la seva personalitat, tendeixen a donar molta importància a l’acceptació que reben des de fora en els seus grups d’iguals (classe, equip d’esports, extraescolars…).

Quan detectem que en algun jove hi ha un problema d’acceptació social, la situació és complicada perquè moltes vegades no podem arribar al grup; només podem arribar al jove en qüestió.

Per resoldre-ho, podem treballar factors molt personals vinculats amb el “tu serveixes”, “tu vals”, “tu ets”, “tu pots”… però en molts casos això pot resultar contraproduent i acabar convertint el jove en un ésser egoista que no és crític amb la situació i que el que segueix prevalent sigui la necessitat de ser acceptat pels altres.

Si només construim un vincle individual entre nosaltres, això no l’ajuda a ser una persona empoderada a nivell social, només l’ajuda a ser una persona empoderada a nivell individual.

 

És molt important intentar incidir d’alguna manera en l’entorn i en el context i a vegades tendim a desvincular-nos per centrar-nos solament en el jove que no se sent acceptat. Crec que l’educació va molt més enllà del treball amb la persona; és un treball del conjunt de persones.

Lluís Rubió; Tècnic de joventut
#amistats #família #identitat_comunitària #intervenció_socioeducativa #lluís #participació