15 d’abril 2019

Avui comparteixo la cançó Esto no para de Kase O.

Fa poc vaig tornar a coincidir en una activitat amb un jove amb qui havia estat treballant fa dos anys en una UEC. Durant aquell curs, en algunes franges d’intervenció, havíem pactat escoltar música i sempre eren ells qui volien triar cançons perquè deien que la nostra música segur que “era una merda”. El cas, però, és que a les cançons que triaven, més enllà dels gustos musicals, sovint les lletres tenien missatges masclistes o molt pobres i n’havíem de censurar algunes.

Al cap d’uns mesos, quan ja ens 

coneixíem més i sabia quins estils de música escoltaven, els vaig convèncer per tal que em deixessin posar música a mi. Els vaig posar Kase O, Chikos del Maiz i Zoo. Allà va es quedar.

Fa uns dies, quan vam tornar a coincidir amb aquest jove, en un moment en què podien escollir música, va demanar que li tornés a posar Kase O o Los Chikos del Maiz, que encara els escoltava de tan en

tan i que recordava aquells dies de la UEC i algunes anècdotes i que havia canviat molt i etc, etc.

Sovint en la intervenció educativa transmetem coses més relacionades amb el clima de relació i respecte que estableixes amb els usuaris (joves, en aquest cas), que allò que volies transmetre amb la pròpia activitat. Amb això em refereixo a que hi ha tota una sèrie d’aprenentatges/reflexions o impactes que pots generar amb els joves i que no són tangibles com ho seria observar si ha après a multiplicar 23×45, per exemple.

D’una banda, perquè sovint són impactes que difícilment seran programats, ja que de ser així no funcionarien, sinó que són – o haurien

de ser- inherents a la relació establerta amb el jove i en com t’hi has situat i posicionat en diverses situacions que s’hagin donat i hagueu compartit.

Per altra, crec que sovint aquest tipus d’impactes es donen en detalls difícils de copsar, des de preguntar-li com estàs i oferir-li per parlar un dia que potser ho necessitava, a deixar-li espai si el reclama, a confiar-li una responsabilitat o a suggerir-li una cançó amb missatges diferents als que escolta sovint.

En aquests contextos, rarament l’endemà algú vindrà a dir-te que moltes gràcies i que no en vas ser conscient, però allò em va quedar i hi he estat pensant o em va anar molt bé. 

Per això em va fer il·lusió que després de

dos anys encara recordés aquella cançó o algunes anècdotes i fos capaç de mirar-s’ho amb aquella perspectiva, perquè quan ho explicava o en parlava posava més èmfasi en aquests detalls difícils de copsar que sovint són fruit del com ens hi relacionem.