24 de gener 2019
A l’anterior Focus grup, en Rafa va parlar d’un tema que té molt en compte a l’hora de decidir les activitats, accions i dinàmiques que realitzarà: l’autovaloració personal, és a dir, “com estic jo avui, com em sento i què puc aportar segons el meu estat actual”.
A vegades m’he preparat alguna sessió concreta, però m’he trobat més inspirada per explicar o treballar alguna altra temàtica aquell dia, ja sigui perquè a nivell personal m’hi ha fet pensar o perquè ha ocorregut algun conflicte o situació a l’aula que permet treballar en més profunditat un tema que no estava previst en programació. Amb això no
vull dir que la programació no sigui necessària, ho és i molt en el sentit que m’aporta seguretat i aporta sentit a les classes.
Les complexitats del meu programa i el perfil de joves als quals atenem (absentistes i en situació de risc d’exclusió social) requereixen que tingui flexibilitat i capacitat d’adaptació constant. M’he d’anticipar i observar abans de començar les classes per a poder treure el màxim profit de les sessions i afavorir la integració del coneixement que m’interessa ressaltar en cada jornada.
Per això vull remarcar la importància del meu autoreconeixement diari, el fet d’enfocar la càmera dins meu per ser honesta amb mi mateixa i amb els meus
usuaris/es, detectant què puc oferir segons com em sento. Clarament, també és necessari planificar tenint en compte les individualitats i el caràcter del grup, adaptant aquesta planificació als objectius del programa pel qual treballo.
En definitiva, penso que és important tenir clar on vols arribar (la meta) però poder fluir en el camí per tal d’arribar-hi (el procés).