Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

29 de novembre 2018
Barcelona. Vendavals de tardor.

 

       Ahir vaig estar amb la jove de la qual et vaig parlar a la carta del 5 de novembre. M’havia explicat que sentia por enfront de dos projectes professionals als quals estava a punt de llançar-se. Vam estar visualitzant aquesta por que sentia i va acabar la sessió sentint-se més segura, més valenta i amb ganes de llançar-se a la piscina.

Bé, ahir, quan ens vam trobar per realitzar la sessió, estava plorant i, literalment, “amb marejos, nàusees i immersa en una forta neurosi”. La meva primera reacció va ser de sorpresa i vertigen: “però què ha passat ara?”, 

em vaig preguntar i li vaig preguntar. Em va explicar que la setmana passada havia rebut la visita d’una amiga molt amiga seva que va alterar els seus plans de vida. 

      Li dic: “La imatge que m’està venint és la següent: fa tres setmanes estaves enfocada construint el teu centre (parella, lloc de residència i futur laboral) i, de cop, ha vingut un vendaval (la visita de la teva amiga íntima) que ha girat de cap per avall tot el que estaves treballant. On queden els projectes dels quals em vas parlar fa tres setmanes? On queda la relació amb la teva parella de la qual em deies que estaves contenta i en la qual us estàveu centrant els dos per anar-la millorant? On queda el teu projecte de vida a Berlín?”.
La seva resposta és que no ho sap.

En l’acompanyament terapèutic i des de la meva experiència, hi ha un ingredient fonamental:
PACIÈNCIA.
Vaig respirar profundament i em vaig dir “paciència Rafa, paciència”.

Ens proposem alguna cosa i només cal que passin un parell de setmanes per tornar a oblidar-nos de nosaltres i estar altre cop enmig de la confusió, la neurosi i la pèrdua de temps i energia.

Cal ser molt insistent i recordar molt els propòsits que ens fem per no caure en el núvol de la confusió i el sense sentit i aquesta és, en gran part, la meva funció: recordar-li al jove el rumb que s’havia traçat cap al seu benestar, havent diagnosticat prèviament els punts febles i les fortaleses del seu sistema.

 

Em va semblar que la conversa que vam tenir va servir per recordar i que en aquest record va trobar novament el centre.

Posar la casa potes enlaire, encara que sigui legítim, té un risc; pot donar peu a voler fugir de la realitat i endinsar-te en la confusió. Està molt bé el que sents i el que has viscut però potser la funció de tot això que has viscut és recordar-te quin és el teu lloc actual, quins són els teus compromisos i com seguir-los per créixer.

És romanent en els compromisos i recordant el que impliquen com es creix. Canviar-ho tot per un vendaval és sacrificar la feina feta, i això té un preu: neurosi i confusió, que el cos somatitza fins i tot arribant a emmalaltir.

Aquests sotracs emocionals tenen, en gran part, les seves causes en dinàmiques de reconeixement i recerca d’afecte que s’originen en la infància i la vida familiar. L’única manera de satisfer la mancança és acceptar-la i fer-se càrrec de la pròpia vida amb el realisme donat pels compromisos que prenc. Romandre i no fugir: aquesta és la clau malgrat que l’ambient postmodern no convidi gaire a això, sinó més aviat al consum d’experiències i a la deconstrucció de “tot”, produint el que diu el refrany: a riu regirat, guany de pescadors.

Com menys em mantinc, més volàtil esdevé tot i, a la llarga, més gran és l’angoixa existencial perquè res pren consistència, res pren realitat, tot és efímer i líquid. Malaltia assegurada,

vendes assegurades i sistema assegurat a costa de les persones.

Bé, m’estic posant bastant filosòfic.
Avui ho deixo aquí.

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#amistats #avaluació #capacitat_crítica #incidents_crítics #rafa