Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


“Sóc en Jonàs Carbonés i Camps, visc immers a l'Alta Garrotxa, a la vall del riu Llierca, a Montagut i treballo per Orió Eduserveis.

Vaig allà on la contractació pública ens deixa arribar i, fins ara, he tingut la sort de treballar com a Educador de Medi Obert amb joves en risc d'exclusió social de Figueres: conèixer a una persona i circular un temps de la seva vida amb ella, amb la voluntat de donar-li suport en situacions complexes que mai hauria d'haver viscut o enfrontat.
També he treballat com a tutor d'una Unitat d'Escolarització Compartida a Vidreres: fer classe i projectes amb joves que els convencionalismes i els mèrits d'assimilació i retenció de continguts de l'institut no ha sabut digerir.”

07 de març 2019

 

L’empoderament que he vist en la meva feina, sempre l’han protagonitzat els joves per qüestions pròpies. Com totes les persones del món. Les decisions que jo hagi pogut prendre, el que els hi hagi pogut dir o recomanar, pot haver tingut alguna espurna d’incidència sobre aquests processos. El que realment hi ha pogut tenir a veure, en alguns casos, no han sigut tant les petites decisions professionals sinó el fet de ser-hi.

Per exemple, hi ha un jove – posarem que es diu Riki – que em van derivar el passat mes de Juliol del 2017. No volia estar més amb la mare, volia estar amb el pare. La mare estava desbordada.

Des de l’Institut estaven preocupats pel seu desànim i aparença de tristesa. El vaig conèixer i em va semblar un tio molt educat, comprensiu i gentil. Es volia mostrar serè, confiat i tranquil emocionalment. Però se li notava que per dins tenia alguna cosa que el feia estar malament. Ell deia que preferia estar amb el pare, perquè la seva mare era molt manipuladora, que sempre li retreia coses injustes i que ella no estava bé.

En agafar més confiança, el jove m’explica que amb el pare tampoc hi està bé. Que és una mala persona, que és agressiu.

 Mentre jo estic de vacances a l’agost, em truca la seva novia i m’explica que acaben d’anar ella i ell a posar una

denúncia per maltractes físics i psicològics perllongats durant tota la vida del jove; i en tornar de les vacances m’assabento que li han concedit un ordre d’allunyament contra el pare i la mare i que la custòdia la té l’àvia paterna.

Aquí hi ha hagut un procés d’empoderament, sí.


Les meves decisions i el que li he dit mentre he estat amb ell hi han tingut alguna cosa a veure? no ho sé.
El fet de jo ser-hi? tampoc ho sé.

En canvi, durant tot aquest procés, el suport de la seva novia ha estat molt valorat per ell i segur que ella hi ha tingut i hi té un paper important en els seus processos d’empoderament.

Passen els dies d’estiu i el jove diu que a casa l’àvia se sent més tranquil. Al cap de pocs dies, però, em comenta que no, que veu a l’àvia molt intrusiva i injusta. Li diu que és un jove rebel i sempre està enfadada amb ell. Ell creu que està influenciada per la seva tieta – la germana del pare – que a la vegada està influenciada per aquest i l’utilitza per aconseguir que se l’emportin amb el pare i mare, que tornen a viure junts.

Al cap de poc, el jove em truca i em diu que està al balcó de casa l’àvia i que ella vol trucar al pare perquè el vagi a buscar. Li demano per parlar amb ella i em diu que no vol. Li dic al jove que li recordi que infringirà un ordre judicial i que si ho fa ell truqui als mossos.

Al cap de dos dies vaig a veure el jove i ja

havia tornat amb els pares. Costa tornar-lo a veure.

Quan ho aconsegueixo em diu que està bé, que els pares estan intentant canviar i que creu que no cal que el vagi a veure més. El veig molt segur del que diu encara que per dins li noto que no diu la veritat i que els pares l’estan allunyant de mi. Ho respecto i li dic que d’acord.

Des de l’Institut el segueixen veient malament, desmotivat i solitari. Li demano de quedar amb aquesta excusa de la preocupació de l’Institut. Hi accedeix. Quan ens veiem em torna a repetir el mateix que la última vegada: que ell està bé. Em diu que el pare ja no viu allà.

Al cap de poc em sol·licita per veure’ns. 

 

Quan ens veiem es desmunta i explica que no ha estat gens bé. Que té molta por del seu pare, que l’ha estat agredint i maltractant de manera violenta i que quan estava a casa ho va tornar a fer, que ara havia marxat de casa però que la seva mare el continuava veient. Té molt por de trobar-se’l i que intenti tornar a viure amb ell.

Li ha fet mal durant tota la vida.

Ell vol estar amb la mare; reconeix que no sap fer de mare i que no està bé emocionalment, però no li fa mal. El pare sí.
A partir d’aquí es torna a moure el cas a Serveis Socials i ara es realitza un assessorament a EAIA perquè valori el cas i busqui una solució.

El jove ha tornat a empoderar-se per manifestar la veritable situació i agafar el camí per canviar-la, malgrat les amenaces, la por, la confusió… Aquí hi ha hagut un altre procés d’empoderament, sí.

Les meves decisions, el que li he dit mentre he estat amb ell… hi han tingut alguna cosa a veure? no ho sé.  El fet de jo ser-hi? sí. Aquesta vegada està clar que sí.

Jonàs Carbonés; Educador social
#acompanyament #autonomia #capacitat_crítica #família #incidents_crítics #jonàs #responsabilitat