Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|


"Sóc la Irene Mir i Aiguadé i treballo com a professora d'orientació educativa i psicopedagoga a l'Institut Can Periquet de Palau Solità i Plegamans.

La meva feina consisteix en l'acompanyament dels nois i noies en l'àmbit educatiu per tal d'atendre'ls en la seva diversitat i treballar per una educació inclusiva, oberta i flexible, que els permeti aconseguir un aprenentatge ric, competent i motivant, juntament amb un benestar personal. Per arribar a aquesta fita també fa falta compartir aquesta mirada amb la resta del professorat i la comunitat educativa i treballar pel bé comú, com a ciutadans i com a persones, amb les nostres emocions i les nostres experiències.

Per mi, la meva feina és passió, intensitat i sensibilitat cap als altres i cap a mi mateixa."

7 d’abril 2019

 

        Tenim un alumne amb dificultats socials, a causa de consum de tòxics (…) Aquest alumne (…) traspassava els límits desafiant els professors (utilitzant el mòbil a classe, portant un altaveu i posant música, contestan t agressivament, menjant a l’aula, escapant-se d’aquesta i entrant a les altres aules, no es treia ni la gorra ni la jaqueta,  encarant-se amb qualsevol que li digués alguna cosa que ell considerava que no li havien de dir,etc.). Nosaltres com a docents ens vam adonar que amb aquest jove havíem d’adoptar altres estratègies per apropar-nos a ell. Una d’aquestes estratègies va sorgir de la 

pròpia necessitat del grup de comprendre a aquest noi i poder-lo ajudar des dels seus iguals, ja que les nostres actuacions fins llavors no havien sigut efectives. Aquest noi dóna molta importància als seus iguals i necessita sentir-se respectat per ells, sigui de la manera que sigui. Davant de tot això, vam decidir fer una dinàmica per tractar la bona convivència a partir de les dificultats o com podem ajudar.

Primer vam deixar que els alumnes ens plantegessin totes les preguntes que tinguessin, ja que havíem vist que ens anaven preguntant coses. Ho vam fer oralment en una tutoria mentre estàvem en cercle. A partir d’aquí els vam dir que faríem una dinàmica per treballar la bona convivència a l’aula.

 

Havíem de prendre consciència per millorar i fer pinya, almenys per aquest curs. No els demanàvem que tots fossin amics però si que hi hagués bon ambient per treballar.

La dinàmica va anar així:

Asseguts en cercle, cadascú tenia un paper i un bolígraf. A la primera part, cada alumne havia de respondre anònimament en el seu paper aquestes preguntes:

1. Descriu-te amb un adjectiu positiu.
2. Pensa en un comportament teu que ajudi al bon clima de l’aula.
3. Pensa en un comportament o actitud que no ajudi al bon clima d’aula.
4. Per què és important un bon clima a l’aula.
5. I nosaltres què hi podem fer?
6. Com podem actuar?

(…) Després d’aquesta dinàmica i a mesura que transcorrien els dies, vam notar una millora del comportament i les actituds a l’aula, no necessàriament en relació amb aquest alumne, sino en general, ja que la dinàmica també havia anat encarada al bon clima entre tots.

Respecte aquest alumne, davant comportaments com l’ús del mòbil o jugar a l’ordinador en hores de classe, xerrar quan no toca o molestar-se mútuament, vam observar a alumnes dient-se entre ells coses com: “Eh deixa el mòbil que et pillaran”, “si t’enganxen jugant et caparan l’ordinador”, “Eh para que no puc escoltar”, “això no toca”, “Ei no et posis nerviós que la lies”, “una hora més i anem al pati, tranquil”, etc. (…)

Les estratègies és poder treballar a partir del grup d’iguals, però s’ha d’anar en compte que no es responsabilitzin en excés. Els demanem la col·laboració perquè tots junts fem que les coses funcionin. En el fons intentem treballar la cohesió de grup. Nosaltres com a adults hem de vigilar de no angoixar als nostres alumnes, nosaltres som els

responsables de la gestió de l’aula i del què passa amb els nostres nois. Però, la qüestió és que siguin conscients del poder que tenen sobre els seus iguals.

 (…) Un grup de persones perquè funcionin treballant juntes cal que es coneguin però sobretot que es comprenguin. No volem que tothom sigui amic de tothom, no els demanem això perquè és impossible i perquè tampoc és l’objectiu, però si que volem que entenguin que comparteixen un temps i un espai i que en aquest temps i espai tothom té dret a sentir-s’hi a gust. Perquè quan ens sentim a gust en un lloc, tot va molt millor. Es tracta de treballar la cohesió però des d’una mirada més àmplia. Per mi és molt necessari que expliquem les coses als alumnes amb exemples del que ells 

viuen i del que nosaltres podem evidenciar. D’aquesta manera treballem l’empatia i els joves són ràpids relacionant conceptes i fent associacions de les coses. Si no les parlem, tendeixen a les males interpretacions i és molt més fàcil posar-se amb algú per les seves dificultats evidents que no pas intentar entendre què li passa aquella persona i què puc fer jo perquè si em toca treballar amb ella, poguem fer una bona feina. Normalment, els nois i noies es queden amb el què veuen i entendre que tothom és diferent i que funcionem diferent degut a maneres de ser, de viure o de fer és complicat.

Quan més aviat ho comencem a treballar molta més feina feta tindrem pel futur d’aquests joves. 

És cert que ens trobem amb moltes barreres com els conceptes d’assertivitat i respecte que tots saben què volen dir i com aplicar-los, però no els apliquen com a tal o no sempre en les mateixes situacions, depèn de amb qui, sí i depèn de amb qui, no.

 

 

 

 

 

 

Il·lustració pàg.4: Valentí Mambrilla

 

 

Irene Mir; Professora
#amistats #centre_educatiu #intervenció_socioeducativa #irene #mediació #responsabilitat #treball_equip