22 de novembre 2018
Retrobament
Avui vull tornar-te parlar del jove de 27 anys que treballa en el món audiovisual.
L’acord era començar a treballar la seva vocació i enfocament professional a partir de l’elaboració d’un documental etnogràfic. Els deures que li vaig enviar per a la següent sessió, que la vam tenir aquesta setmana, eren que portés un breu avantprojecte. […] El resultat va ser que no va portar res. […] Vaig pensar: bé, si no ha portat res, treballarem sobre aquest no-res que ha portat.
D’una banda, vam veure entre els dos i amb ajuda del test, que ell viu molt a través de la seva feina.
És a dir, que el valor de la seva vida està posat en el seu treball. A ell li costa veure’s i sentir-se bé amb si mateix, fins i tot li costa entendre què vol dir això d’estar “amb mi mateix”. Excepte en el seu rol de treballador, la resta d’àrees de la seva vida les té desateses. D’aquí la dificultat que té per jugar altres rols socials com el de fill, amic, parella; el seu abandonament corporal (desatenció greu de les seves necessitats fisiològiques); la desconnexió respecte a les seves emocions i sentiments (els viu de manera confusa); la desconnexió respecte a la seva vocació (no coneix el sentit profund de què ha vingut a fer a aquesta vida), etc.
Això que li passa és una cosa molt comú a la nostra societat actual: moltes persones viuen a través de la seva feina i
s’obliden que a més de treballadors són éssers vius amb altres dimensions vitals.
El resultat: ansietat, angoixa, depressió i la venda de psicofàrmacs disparada.
Arribats a aquest punt de l’anàlisi vam anar una mica més endins i vam observar quina relació hi podia haver entre aquesta situació en què estava i la relació que té amb la família.
Per fer-ho, recorrem a la representació del sistema familiar amb Playmobils. Aquesta tècnica consisteix en què el pacient escull uns ninots per a ell, el pare, la mare, els seus germans (si els té) i els seus quatre avis i els ordeni com vulgui a la taula. A partir de la representació que surt “juguem” amb els significats. Aquesta tècnica m’encanta perquè fa emergir material de
l’inconscient. La representació que ell fa és una imatge mental interna que ell té de la seva família i revela algunes dinàmiques que s’estan donant a nivell inconscient. Aquesta informació confrontada amb el test i amb el seu testimoni té un nivell d’encert sorprenent.
Conclusió: el que li està passant a la
feina (s’enfonsa perquè no se sent reconegut per la seva cap en un àmbit que per a ell és el seu pilar de vida) repeteix un patró molt més antic, a saber: la recerca de el reconeixement de la mare i, en menor mesura, de el pare. Aquesta recerca la projecta cap a fora, en les seves relacions socials. Si li reconeixen, se sent bé, si el critiquen, s’enfonsa.
Necessita nodrir la seva autoestima. Com? Ho seguirem fent a través del diàleg socràtic, l’anàlisi del test, representacions, visualitzacions, etc.
Però, abans de res, i aquesta és la clau en la sanació terapèutica, a partir de compartir un temps d’escolta i acollida d’altíssima qualitat on ell pugui bolcar tot el dolor que porta dins, el mal del
rebuig, de l’abandó, que ha deixat un forat afectiu gran en el seu més profund sentir. Aquesta és la clau de tota curació: ser vistos amorosament per poder-nos veure amb amor i poder veure després als altres amb amor.