Saltar

Enfila't al moment en què estàs. El teu camí és com un scrapbook, un grapat de pàgines a revisitar, decisions preses, encerts inadvertits i afortunats errors.
Quins factors t’han portat fins on ets?

Bitàcoles en òrbita et permet navegar per un collage d’impressions que deu professionals de l’educació han recollit al llarg d’un any en els seus quaderns de camp.

El seu viatge és un itinerari circular i infinit, que t’animem a resseguir al teu gust perquè et perdis en les diferents etapes que conformen el paisatge de l’empoderament.

Bitàcoles en òrbita
L’empoderament és un trajecte continu i infinit. El cercle que apareixerà a continuació vol ser-ne la representació. En ell s’hi allotgen, en forma de circumferències de colors, les diferents etapes del procés d’empoderament que deu professionals de l’educació han anat definint amb les seves reflexions. En seleccionar-les, podràs veure a quina etapa remeten i descobriràs els materials elaborats per descriure-la.

Els diferents colors responen a tres tipus de recursos:
Les circumferències
verdes contenen pàgines de quaderns.
Les de color taronja, peces audiovisuals sobre temes específics, enregistrades pels mateixos/es educadors/es.
Les de color groc contenen fragments de quatre focus group on els/les participants van compartir experiències.

A través d’aquests materials, podràs aprofundir en el significat d’un terme tan abstracte i polisèmic com és el de l’empoderament juvenil; circulant per les seves etapes, des de la reflexió prèvia fins a l’avaluació dels resultats obtinguts.

Al menú de la part superior dreta, podràs conèixer més sobre el projecte i també accedir a un arxiu dels materials, on podràs filtrar-los per conceptes i interessos determinats.  
Aquesta pàgina s'ha elaborat seguint les recomanacions d'utilització de llenguatge no sexista. Per això, en la mesura del possible, s'han utilitzat expressions genèriques que inclouen la diversitat de gèneres. Per aquelles situacions en les quals això és complex, s'ha utilitzat la forma normativa del masculí genèric pròpia de la llengua catalana. A no ser que s'especifiqui el contrari, s'ha de tenir en compte que aquesta forma engloba tant el masculí com el femení.
SCROLL
|

"El meu nom és Rafa Cortés. Treballo amb joves des que era jove, fa més de vint anys. Sempre he estat vinculat en l'àmbit de l'educació i l'associacionisme i, des de fa 8 anys, també en l'àmbit de la psicoteràpia. Actualment treballo com a terapeuta especialitzat en joventut i com a formador a l'associació Axioma, de la qual sóc membre fundador, i a l'Escola d'educació en el lleure Escola Lliure el Sol.

Sóc llicenciat en sociologia per la UAB, tinc el Màster de Joventut i Societat de la UdG i formació en Axiometria amb Janine Rodiles, Constel·lacions Familiars amb Marta Albadalejo Mur, Musicoteràpia amb Jordi Delclós i Teatre-Clown amb Pau Rosell. També he realitzat diferents seminaris teòrico-pràctics relacionats amb els estats expandits de consciència i el cultiu del món intern amb la Fundació Josep Maria Fericgla.

M'omple poder acompanyar les persones joves en els seus processos de creixement i sanació."

22 de novembre 2018
Retrobament

 

Avui vull tornar-te parlar del jove de 27 anys que treballa en el món audiovisual.

L’acord era començar a treballar la seva vocació i enfocament professional a partir de l’elaboració d’un documental etnogràfic. Els deures que li vaig enviar per a la següent sessió, que la vam tenir aquesta setmana, eren que portés un breu avantprojecte. […] El resultat va ser que no va portar res. […] Vaig pensar: bé, si no ha portat res, treballarem sobre aquest no-res que ha portat.

D’una banda, vam veure entre els dos i amb ajuda del test, que ell viu molt a través de la seva feina. 

És a dir, que el valor de la seva vida està posat en el seu treball. A ell li costa veure’s i sentir-se bé amb si mateix, fins i tot li costa entendre què vol dir això d’estar “amb mi mateix”. Excepte en el seu rol de treballador, la resta d’àrees de la seva vida les té desateses. D’aquí la dificultat que té per jugar altres rols socials com el de fill, amic, parella; el seu abandonament corporal (desatenció greu de les seves necessitats fisiològiques); la desconnexió respecte a les seves emocions i sentiments (els viu de manera confusa); la desconnexió respecte a la seva vocació (no coneix el sentit profund de què ha vingut a fer a aquesta vida), etc.

Això que li passa és una cosa molt comú a la nostra societat actual: moltes persones viuen a través de la seva feina i

s’obliden que a més de treballadors són éssers vius amb altres dimensions vitals.

El resultat: ansietat, angoixa, depressió i la venda de psicofàrmacs disparada.

Arribats a aquest punt de l’anàlisi vam anar una mica més endins i vam observar quina relació hi podia haver entre aquesta situació en què estava i la relació que té amb la família.

Per fer-ho, recorrem a la representació del sistema familiar amb Playmobils. Aquesta tècnica consisteix en què el pacient escull uns ninots per a ell, el pare, la mare, els seus germans (si els té) i els seus quatre avis i els ordeni com vulgui a la taula. A partir de la representació que surt “juguem” amb els significats. Aquesta tècnica m’encanta perquè fa emergir material de

l’inconscient. La representació que ell fa és una imatge mental interna que ell té de la seva família i revela algunes dinàmiques que s’estan donant a nivell inconscient. Aquesta informació confrontada amb el test i amb el seu testimoni té un nivell d’encert sorprenent. 

Conclusió: el que li està passant a la 

 

feina (s’enfonsa perquè no se sent reconegut per la seva cap en un àmbit que per a ell és el seu pilar de vida) repeteix un patró molt més antic, a saber: la recerca de el reconeixement de la mare i, en menor mesura, de el pare. Aquesta recerca la projecta cap a fora, en les seves relacions socials. Si li reconeixen, se sent bé, si el critiquen, s’enfonsa.

Necessita nodrir la seva autoestima. Com?  Ho seguirem fent a través del diàleg socràtic, l’anàlisi del test, representacions, visualitzacions, etc. 

Però, abans de res, i aquesta és la clau en la sanació terapèutica, a partir de compartir un temps d’escolta i acollida d’altíssima qualitat on ell pugui bolcar tot el dolor que porta dins, el mal del 

rebuig, de l’abandó, que ha deixat un forat afectiu gran en el seu més profund sentir. Aquesta és la clau de tota curació: ser vistos amorosament per poder-nos veure amb amor i poder veure després als altres amb amor.

Rafa Cortés; terapeuta i formador
#autoestima #família #intervenció_socioeducativa #rafa #treball